O’Cerdanya
Dimarts 15
d’agost de 2017
Mitja
distància a La Molina
3,7 km., 16
fites i 80 m. de desnivell
Van ser 4,8
km., 1-03-59 i 48 m. de desnivell 47è de 64 classificats
GLOBAL dels
5 dies O’Cerdanya 7-14-28 i 48è de 50 classificats
I
arriba la darrera cursa. L’escenari i el terreny de joc és immillorable, la
Molina. Ens pugen amb el telecadira fins la zona de sortida. No havia pujat en
aquests estris des de que de petit els meus pares em portaven a la neu. Les
vistes són tot un espectacle i un cop arribat a dalt puc contemplar en detall
l’escenari on es desenvoluparà el campionat del món de Rogaine del 2019.
Està
clar que el fet de començar a dalt de tot convertirà aquesta cursa en una cursa
en baixada. Cal ser prudent. No es pot anar tot el ràpid que es podria si no es
vol prendre mal. Aprofito les zones obertes pel mig dels boscos en les dues
primeres fites.
A
la tercera perdo temps per no saber veure en el mapa una pista de descens de
bicicletes. Quan la veig ja porto una estona cercant en un bosc que no toca i
haig de rectificar la meva errada inicial i canviar de bosc.
Una
nova baixada primer per terreny obert i un cop albirada la fita per sobre d’un
petit rocall em porta a la quarta. Baixo fins el camí i d’allà intento
orientar-me per una mena de laberint de zones obertes entre mig de vegetació
impassable, però acabo en una fita que no és meva. Una tanca em permet
re-orientar-me fins a la fita.
La
6 sembla fàcil, però no hi ha mai res fàcil en orientació. No veig un petit
corriol dibuixat al mapa i acabo en un arbre caigut que no és el que busco i
que ni tan sols està dibuixat en el mapa. Em ressituo des d’una petita
depressió i ja tinc el meu arbre caigut.
A
partir d’aquí ja tot serà bufar i fer ampolles: córrer per entremig del bosc,
petits corriols, alguna pista, rodejar un llac, travessar alguna zona oberta,
tornar a cercar quin és l’arbre caigut dibuixat al mapa, .... I un final de
cursa en plena baixada per una pista d’esquí fins travessar l’arc d’arribada
després de 5 dies seguits d’orientació.
Al
final han estat 420 metres de desnivell negatiu!
Sens
dubte aquesta ha estat la meva millor cursa de l’O’Cerdanya, en la que les
errades han estat petites i no han suposat grans pèrdues de temps. D’això se’n
diu deixar un bon regust de boca tot pensant en la propera cursa d’orientació
al peu del Pedraforca, un altre escenari que promet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada