dilluns, 21 d’agost de 2017

La meva cursa 500 i 200 d’orientació: Tercer dia de la O´Cerdanya


O’Cerdanya
Diumenge 13 d’agost de 2017
Mitja distància al Pla de les Forques
3,4 km., 13 fites i 100 m. de desnivell
Van ser 4,8 km., 1-06-48 i 102 m. de desnivell 58è de 67 classificats


En el tercer dia deixem territori el territori francès i les curses es traslladen a La Cerdanya catalana, en concret al Pla de les Forques, lloc de nom ben curiós, i on estava previst situar les proves d’esquíde fons de les possible Olimpíades d’hivern del 2026. També és el lloc on penso que de petit anava a buscar bolets amb els meus pares, encara que això no ho sé del cert.
Aquesta serà la meva cursa 500 de totes les que tinc anotades des que vaig començar a córrer. I al fer el recompte també veig que és la meva cursa d’orientació 200. Quina casualitat!
Avui m’ha tocat una hora de sortida de senyors. M’ha donat temps d’esmorzar sense pressa i de relaxar-me llegint una bona estona tot contemplant el paisatge. Però tan de relax tampoc ha servit per millorar la meva cursa.
Surto directe cap a la primera fita. Està en un tallat al final d’una zona oberta. Arribo a la fita. No veig bé el número. Està mig esborrat. Ho comprovo en el pre-balissat. No és la meva. Queda en un tallat més a l'Est, en una zona no tan oberta. Pujar, baixar i pujar de nou i ja tinc la 2. La 3 la faig a rumb, però un cop arribo a la zona em costa de trobar-la per una vegetació que impedeix tenir una bona visibilitat. Les dues següents fites són ràpides. He compensat una mica el mal inici. A veure si redreço la cursa.
A continuació acumularé 3 pèrdues de temps significatives. A la 6 en un minúscul tàlveg al mig del bosc perdo una mica de temps. La identificació d'una petita clariana allargada em permet trobar-la. A la 7 baixo més del compte buscant un petit corriol que m'hauria portat directe. El bosc alenteix el meu desplaçament i a més em toca pujar fins a la fita. Encara ara no entenc per quina raó vaig baixar tant. I la 8 de nou un minúscul tàlveg al mig d'un bosc, me la passo de llarg i haig de tornar enrere.
Les 4 següents les enllaço amb rapidesa i ja tan sols em resta la 200, la fatídica 200.
No m' havia passat mai. La fita que era clarament la 200 l'identifico com el final. Per tant em falta una fita que no trobo. El cas és que no sóc l'únic, al menys som tres en la mateixa situació. No entenem el que ens passa. “Mal de muchos consuelo de tontos” Veia arribar orientadors des de diferents direccions. Em faig la pregunta de si hi havia més d'una 200, en funció dels circuïts. Ens ressituem des d'un petit turó amb un piló, però no hi ha manera. Fins que en un moment donat se m’encén la llumeta. La tenim davant nostre! 9 minuts per un tram per sota de 2! De fet ha estat el tram on he esmerçat més temps de tota la cursa.
L'arribada de la meva cursa 500
Aquest final m'ha deixat un mal regust de boca, d'una cursa que en línies generals tampoc havia estat tant malament. Demà serà un altre dia. 

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ricard, moltes felicitats!!

500/200 són números majors.
I de fet, a aquest ritme d'aquest mes d'estiu, encara arribaràs a les 1000 curses.

Ricard Masferrer ha dit...

Encara sóc més ràpid fent curses que escrivint les seves cròniques corresponents!