Dijous, 6 de juliol de 2017
Vallhonesta X-Trail “Corre o
camina a la llum de la lluna”
10 km. 1-07-27 6-41 x km. 324
metres de desnivell positiu
Aquesta cursa-entrenament té tots
els atractius: córrer a la fresca i per la muntanya, distància i desnivell molt
assequible, gratuïta, entrepà, cervesa, mojito i piscina. No es pot pas demanar
més. Per tant, dit i fet. Tots aquests serveis gratuïts fa pensar en els preus
exagerats d’algunes curses.
Recordava haver corregut feia
molt de temps. Repasso les meves anotacions i així és. Va ser fa 11 anys!
Arribo amb temps, lliuro unes
quantes samarretes que es recullen amb finalitats solidàries i em preparo per
la cursa. Escalfo una mica i em col·loco al darrera. No tinc massa clar el meu
objectiu. Darrerament estic entrenant bé, però no vull ser agosarat: 10.000 de
muntanya i de nit. Em conformo en fer 1-10.
Al final, el David, company de
club de curses d’orientació i també soci del C.E.A.C. m’acompanya en la cursa.
Coneix bé el terreny i serà un bon guia per avançar-me el que m’aniré trobant.
Encara pels carrers del poble hem
de sortejar als que han sortit més endavant i ho fan caminant. Ja deixem el
poble i ens comencem a enfilar amb trams de corriol i trams de pista. Portem un
bon ritme.
A la part final de la primera pujada per un corriol estret es
produeix un tap i caminem un bon tros. Evidentment aquest serà el km. més lent.
Aprofitem la pista de baixada per
avançar posicions. Anem per sota de 5. S’acaben les alegries i enfilem la
segona pujada. Ara ja tot per pista. Malgrat algun desnivell fort, tot és
corrible, Aprofito alguns trams més planers i, fins i tot, en lleugera baixada
per descansar. Aquí ja es va fent fosc i necessitem posar en marxar els
frontals. El David està fort i m’ha d’esperar en algunes pujades.
Ja veiem el nostre objectiu,
Vallhonesta. Últim tram d’escales i avituallament abans d’enfilar la tornada
cap el poble. Km. 6.4 i portem 47 minuts.
El David preveu baixar de 1-05. Li
dic que no ho veig possible. Penso que si baixem de 1-08 ja estarà bé.
La lluna ens contempla en tota la
seva esplendor mentre correm per un corriol planer. Recordo unes bones vistes
del 2006. Avui només podem veure algunes llums. Prou feina tenim a mirar el
terra.
Ja a la pista intento anar el més
ràpid possible i portar un ritme sostingut. Avancem força gent en aquesta
baixada, fins i tot, en el tram de corriol en el que cal ser prudent. En el
darrer km. ja trepitgem asfalt i entrem al poble on encara avancem alguns
corredors per acabar segons el meu crono en 1-07-27.
Ha estat una bona suada fruit de
la humitat de l’ambient i l’esforç, però acabo molt satisfet del meu rendiment.
Es nota la regularitat en els entrenaments.
Abans de marxar cap a casa
gaudeixo de tots els serveis de la cursa. De ben segur que tornaré.
Per cert, el primer ha estat tot
un històric que continua en bona forma: Agustí Roc que sense despentinar-se ha fet
41 minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada