Caminant per la Serra Cavallera

Dissabte 8 d'octubre de 2016

1r. Rogaine de la Serra Cavallera

131 punts i 3-43-49

Una rogaine a la Serra Cavallera, amb el centre de competició a l’encantador poble de Pardines i organitzada per Aligots no me la puc perdre. Hem format un equip inèdit, The Wild Boar Trio, amb el Jaume Miralles i el Felip Gili i el seu inseparable Saiko.

Malgrat arribar amb temps, ja trobem el poble ben ple. No resulta fàcil aparcar. Ens preparem per la cursa i entrem a la zona de sortida. Amb el mapa a les mans toca pensar i decidir l’estratègia. Ens costa de veure que farem, però anem prenent decisions. Anirem cap la zona Oest del mapa.

Donen la sortida i els equips prenen dues direccions. Agafem la pista que es dirigeix cap a Camprodon. Tot és baixada fins creuar el pont, on comença la pujada. Anem caminant. A les primeres fites (52, 43, 85 i 57) ens trobem molts orientadors, i això que a la 57 ja portem una mica més d’una hora de cursa. Ens hem creuat varies vegades amb els Bandolers un equip de la nostra mateixa categoria que al final seran els guanyadors.

Hora punta en la fita 52

Sortint de la 57

 Malgrat que havíem pensat enfilar-nos al turó on hi ha la 62 per corriols, decidim fer-ho pel dret, travessant el bosc per estalviar-nos donar tota la volta. Localitzem la zona oberta que hi ha a l’Est de la fita i des d’allà ens resulta fàcil localitzar-la. La 91 està en unes roques, a l’altra banda del turó i en baixada. És fàcil passar-la de llarg. Localitzem les primeres roques, però no tenim massa clar on ens trobem. Anem de grup de roques a grup de roques, intentant no baixar i amb una mica de sort la localitzem.

Baixem pel mig del bosc fins un corriol que ens menarà sense massa dificultat a la 41. Ens trobem en una zona oberta que ens recorda el paisatge d’Aralar. 

Anem enllaçant fites sense massa dificultat, tret del desnivell que ens cal superar, 41, 82, 39, 40, i 80. Malgrat que en la planificació havíem pensat fer 77 i 58 en lloc de 39 i 40, hi renunciem a l’arribar a la 82 per estalviar-nos desnivell. 

A la 80 ja portem 3 hores de cursa, i seguim el pla previst. Ens enfilem fins la 90 i després la 81, punt més alt de la cursa. A continuació en farem unes quantes més aviat en baixada. A aquestes alçades (3-25) s’agraeix no seguir pujant i pujant.

El que resta de competició ja és amb el rellotge a la mà i tenint molt de compte per acabar dins de les 6 hores sense patir. Resulta fàcil i força ràpid anar enllaçant fites en la zona oberta: 79, 60, 67, 78. La descripció d’alguns controls ens indiquen que estan en depressions, però aquestes són de catalana mida, en contrast amb les depressions de mida Navarra de la Rogaine d’Aralar.

Per arribar a la 56 ens toca de nou enfilar-nos una mica, i malgrat que el desnivell no és gran cosa, a aquestes alçades de la cursa tota petita pujada ja es nota a les cames. Estem a 1-45 del final de la cursa.

Les nostres 3 darreres fites són 76, 63 i 64. En la nostra planificació havíem pensat en un retorn per la 93 si aquí arribaven amb 90 minuts de marge, però no és així. Ja tan sols ens resta una hora. Per tant la decisió és fàcil: agafem el camí de retorn a Pardines.  

En la baixada pensem en la possibilitat de passar per la 34 i al menys sumar 3 punts més, però no tenim clar el temps que necessitarem en la darrera pujada al Centre de Competició i al final decidim que per tres punts no paga la pena arriscar.

La pujada no ha estat tan feixuga i amb 15 minuts l’hem resolt. Arribem amb 5-43-49 i 131 punts al sarró. 

Amb tota seguretat podíem haver caçat els punts de la 34 sense problemes, però ara ja està fet. A l’arribada ens espera una bona cervesa artesana i més tard una fideuà que es fa esperar.

Som tercers a un sol punt dels segons! Bon resultat i bona rogaine. De ben segur que tornarem en la propera edició.