diumenge, 1 de febrer de 2015

La tornada de Som Mas-Sa

A la Wild Boar torno a competir amb l'equip Som Mas-Sa. Des de finals de juny a la Molina que no formava equip amb el Joan. De la Llacuna guardem un bon record de quan vam participar en el campionat d'Europa fa dos anys en la Mega-rogaining.
Arribem una mica justos de temps a la plaça, però encara tenim temps per la foto prèvia a la sortida.

Ens espera una bona caminada fins el punt de sortida. Ens ho agafem amb calma. Al final tenim poc temps per estudiar el mapa. La sortida a les 11 en punt ens agafa encara considerant diferents possibilitats. Com sempre preveiem la primera part de la cursa i un possible camí de retorn. Ens oblidem de tota la part Nord del mapa. Amb la part Sud on veiem una bona concentració de fites ja en tindrem ben bé prou.
Abans de dirigir-nos cap a l'Oest del mapa agafarem els punts de dues fites properes, 52 i 42. Arribem a la 52 en una barraca de pedra al mig d'un camp i ens topem amb una llarga filera d'equips esperant per pinçar. No ens esperem i decidim anar fins a la 33 i tornar un cop s'hagi desfet la cua. Així ho fem, per continuar després amb els nostres plans inicials.
Ens trobem bé i accelerem la marxa en aquest inici de la Rogaine. A diferència de la temporada passada, que érem l'únic equip en la categoria de superveterans, ens ha sorgit competència amb els Bandolers, un bon equip que ens donarà molta feina si realment volem sortir-ne guanyadors.
Fem una molt bona primera hora i mitja de cursa a bon ritme. Camí de la 86 ens despistem en el mateix lloc que ja ens va donar problema en la Rogaine del 2013. Ho recordem perfectament però aquest cop interpretem bé el relleu i solucionem el problema. No entenem com pot ser que per segona vegada ens equivoquem al mateix lloc.
En la següent fita (75) ens costa de trobar un corriol que està molt desdibuixat i sumem alguns minuts més de pèrdua.
A la 37 ja portem 3 hores de cursa i decidim agafar ja el camí de retorn. Abandonem l'idea inicial d'arribar fins la 91 i tracem el pla final de la cursa. La 46, malgrat ser només una fita 4 punts no resulta gens fàcil, així com la 61.
Ja la tenim! 3 hores 42 minuts de cursa
Descartem anar fins a la 65 i enfilem cap a la 83, on coincidim amb els Bandolers. Estudiant els parcials dels dos equips, en aquest punt només ens portaven 5 punts d'avantatge (80 punts versus 75).
Seguim cap a la 54. Després veurem que en el full de resultats aquesta fita no ens l'han comptat. Potser un dels dos es va oblidar de pinçar-la?. En direcció cap a la 84 el dia s'acaba a poc a poc. Passem a prop d'aquest arbre solitari.
4 hores 50 minuts

Segons la descripció de controls la 84 es troba en l'encreuament de dos barrancs. Un corriol ens hi apropa. El complicat és decidir quan baixar cap els barrancs. Veiem un equip femení que ja està baixant i anem al darrera. Arribem al barranc i ens sembla que localitzem l'encreuament però no hi ha la fita. Una mica més avall? Però tampoc hi és. I ara què? Tenim la sensació que hem baixat massa. Ens entra la síndrome del barranc de la rogaine de Vilassar. Estem de sort. L'equip femení localitza la fita i això ens salva de donar voltes i perdre temps. Ens queda menys d'una hora per acabar la cursa.
Següent fita, 34, i poc menys de 40 minuts. Decidim anar a la 44 i deixar la 41 pel final. Estem tocats físicament i aquest final se'ns fa llarg. Abandonem la idea de la 41 i finalitzem amb 5-54-59.
Un cop acabada la cursa ens toca caminar fins el poble i el centre de competició. Fa fred i el camí es fa llarg. Estem cansats i tenim ganes d'arribar. Tot menjant el cap i pota comentem la cursa amb d'altres companys. Finalment els Bandolers ens han guanyat. Han fet un final de cursa molt millor que el nostre. A partir de la 83 els bandolers han visitat 6 fites i han sumat 35 punts i, en canvi, nosaltres només hem visitat 4 fites i hem sumat 15 punts ja que no ens han comptat els 5 punts de la 54. Haurem de millorar si els hi volem disputar la primera plaça de la categoria.