diumenge, 16 de novembre del 2014

Rogaine de Cap de Creus: la prèvia del 9N

La temporada passada vaig gaudir molt de la Rogaine de Cap de Creus. Malgrat està tan lluny i haver trigat força a decidir-me degut a ser el dia abans del 9N i anava amb ganes de passar-ho bé amb els magnífics paisatges d'aquesta contrada. I com no podia ser d'altra manera no m'ha defraudat gens ni mica.
Port de la Selva ens ha rebut de bon matí amb una temperatura ideal per la practica de l'esport.

Un cop complerts els tràmits habituals de la prèvia ja estem pujant en direcció al control de material i a la sortida que es troba força lluny. Deixem el poble enrere. Repeteixo equip amb el Sergi, el mateix company que en la cursa de l'any passat. En el viatge ens ho hem parlat i ens marcat com objectiu prioritari evitar les zones amb aquells matolls amb els que tant i tant ens vam punxar. Caldrà estar molt atents a les zones de doble ratllat del mapa i utilitzar al màxim la xarxa de camins.
Despleguem el mapa i tot són dubtes. Ens costa una mica més que de costum establir l'estratègia de cursa. Parlem d'anar cap a la zona de mar, al Nord del mapa on observem forces fites juntes i amb bones puntuacions. Després de donar-li moltes voltes acabem per decidir anar en direcció a la zona sud-est del mapa seguint la xarxa de camins que ens sembla més clara i no aventurar-nos amb fites molt allunyades dels camins.
Pràcticament no correm, tret d'alguna baixada, però les dues primeres hores de cursa ens són molt profitoses. Hem assolit les nostres fites sense massa problemes abandonat els camins solament lo just. Amb aquesta tàctica ja tenim dues fites de 9 a la butxaca i aspirem a alguna més. 
La 91 es troba en el punt més alt del nostre recorregut les vistes són magnífiques, Cap de Creus i Cadaqués als nostres peus. Ens sentim optimistes. Tot ens està sortint bé.

Suposo que ens confiem i malgrat que tenim la impressió de baixar massa i que alguna cosa no ens quadra del tot, com que estem animats seguim fins arribar a una cruïlla, no massa lluny de Cadaqués. No som on volíem. Hem errat el camí i ens hem desviat. Però estem a prop de la 80. 8 punts són de bon aprofitar. No sabem per quina raó hem entrat en l'hora"tonta". Cerquem una tanca de pedra que ens ha de portar fins a la fita, però hi ha moltes tanques de pedra i no encertem. La vegetació baixa no fa gens fàcil el desplaçament. Ens ressituem utilitzant la carretera que veiem a prop i finalment no sense dificultat ja és nostre. Gairebé 45 minuts des de la darrera fita.
No acaben aquí les errades. Anem per un camí i veiem la següent, la 50. Seguim pel camí per després anar-la a buscar a nivell. No sé que fem però ens allunyem del lloc de la fita. La busquem per un corriol, però acabem al mig d'una zona amb matolls baixos que no ens permeten avançar. Ho deixem estar. Està clar que estem passant l'hora "bruixa". Anem per la següent, la 41, i malgrat, no anar massa segurs ja és nostre. En aquestes dues fites hem llençat per terra el que fins ara havia estat una magnífica cursa. Ens hem de tornar a posar les piles, i així ho fem. Estem a l'altre punta del mapa i ja portem gairebé 3-30 hores. No podem cometre més errades i no ens podem entretenir si no volem penalitzar al final.
Deixem la 98 que la tenim a prop. Ho veiem massa complicat i segurament ens prendria massa temps. Trotem per un corriol força planer fins la propera fita. Ens trobem al Felip i al Dani que venen de la 98.
Ens queden poc més de dues hores de cursa i dissenyen l'estratègia fins el final. A partir d'aquí tornem a entonar-nos i anem trobant les fites i sumant punts sense dificultats. Ja tornem a somriure i a gaudir d'aquest esport que ens apassiona.


En la darrera hora i a mesura que ens acostem a Port de la Selva aconseguim una bona collita de fites i punts. Ens trobem forts i com que hi ha molts equips buscant les mateixes fites, aquestes resulten fàcil de localitzar. Una de les darreres està al davant d'aquesta senyera.


Malgrat que ho hem considerat desestimem baixar a buscar la 49 per tal d'evitar una pujada i un final agònic. No tenim ganes de patir. Acabem amb més de 10 minuts de marge. Crec que es la Rogaine en la que més temps m'ha sobrat de totes les que he participat, que ja comencen a sumar una bona colla.


Com sempre una cop acabada la cursa, ens recuperem de l'esforç amb l'àpat que ens té preparat la organització mentre comentem la jugada. El Felip i el Dani ens han guanyat tan sols per un punt. Això bé mereix una revenja en una propera rogaine. En la general som l'equip 57 de 109 classificats i en la nostra categoria 15 de 18 classificats.
Reflexionant sobre el que ens ha passat a mitja cursa, crec que ha estat un excés de confiança. Està clar que mai et pots confiar en aquest esport, ja que perdre el Nord és ben fàcil. Un cop feta la primera errada hem entrat en un bucle de desànim i desconfiança del que ens ha costat una bona estona recuperar-nos i entrar de nou en el mapa i la cursa. Cal aprendre per la propera.