De tant en tant m'agrada torna a l'asfalt i fer una cursa a ritme. Aquestes vacances he pogut entrenar amb regularitat i em venia de gust provar-me. La cursa de la Festa Major de Matadepera era una bona opció: 10000 metres a prop de casa i a bon preu. I dit i fet.
Aquesta cursa ja l'havia fet el 2004 quan encara feia moltes curses d'asfalt. També eren dues voltes i recordava la duresa de les pujades dels seus carrers. Vaig fer un temps no massa bo: 48-07. La meva darrera cursa de 10 kms. va ser el maig de l'any passat a Sant Quirze. El meu crono va ser 56-25, el meu pitjor temps de sempre.
Aquestes són les meves referències i l'objectiu serà al menys millorar aquest temps i si pot ser apropar-me als 55.
Aquestes són les meves referències i l'objectiu serà al menys millorar aquest temps i si pot ser apropar-me als 55.
Surto al darrera sense presses, però la primera part és en baixada i aviat m'animo i agafo un bon ritme. Tinc bones sensacions i tracto d'anar el més ràpid possible. El tram de pujada més llarg i costerut es troba entre el km. 3 i 4 i m'obliga a afluixar encara que no vulgui. Passo per la meitat de la cursa amb 27-25. Tinc al meu abast baixar de 55 i em fixo aquest objectiu.
Mentre segueixo de baixada mantinc el ritme, però en la part de pujada sembla que se m'escapa l'objectiu. El darrer km. és tot en baixada i poso tota la carn a la graella. Ja no cal reservar res. Acabo amb força i esprintant per acabar en 54-27, molt satisfet tant del temps com de les sensacions al llarg de tota cursa. Val a dir, però, que segons el meu Garmin li han faltat 200 metres per fer els 10000 exactes. He acabat el 348 de 420 arribats, amb el 82% dels participants davant meu.
Mentre segueixo de baixada mantinc el ritme, però en la part de pujada sembla que se m'escapa l'objectiu. El darrer km. és tot en baixada i poso tota la carn a la graella. Ja no cal reservar res. Acabo amb força i esprintant per acabar en 54-27, molt satisfet tant del temps com de les sensacions al llarg de tota cursa. Val a dir, però, que segons el meu Garmin li han faltat 200 metres per fer els 10000 exactes. He acabat el 348 de 420 arribats, amb el 82% dels participants davant meu.
Un cop acabada la cursa puc xerrar una estona amb el Vicenç, un vell conegut de la llista de l'atletisme.cat, en el que van ser els inicis de la relació entre atletisme i Internet. Després també puc saludar a a Pep Moliner un altres dels llistaires i que com jo encara manté el costum de córrer amb la gorra vermella amb la que ens identificaven a les curses, i conegut per ser l'alma mater del projecte mossenaire.
Encara m'agrada això de posar-me a prova en curses d'asfalt. Ho hauria de repetir més sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada