divendres, 7 de març de 2014

Pels camins d'Osona

Una nova Rogaine, la primera d'aquest 2014, a la comarca de Vic, en concret entre la plana i l'altiplà del Lluçanès. El centre de competició està situat a Sant Bartomeu del Grau un lloc on no havia estat mai.
Aquesta temporada hem decidit tornar a fer equip amb el Joan Sánchez d'Aligots i d'aquesta manera participar en la categoria de super-veterans, majors de 55 anys, una categoria en la que no tenim competència. Ens constituïm en l'equip "Som Mas-Sa" tal com ja vam fer en el Campionat d'Europa de Rogaining 2013 a la Llacuna i en la darrera edició de les 3 valls.
Com sempre que fa fred en el moment de començar una Rogaine no és fàcil decidir que posar-se, però sense donar-hi més voltes ja hem passat el control i ens posem a estudiar el mapa per decidir l'estratègia de cursa. Ens decantem per la zona Nord del mapa i estudiem les diferents possibilitats de ruta amb l'idea de recollir el màxim de punts possible amb el mínim de desnivell. Quan ja ho tenim decidim i a falta de pocs minuts per la sortida canviem els plans. Abans de sortir en direcció nord i seguir el pla establert passarem per tots els controls que tenim a prop del centre de competició que estan en una zona més o menys planera, aprofitant que estarem frescos i que podrem trotar.
Comencem per la 68 amb una mica de pujada que no esperàvem. En mitja hora ja tenim 3 fites i 18 punts.


Seguim endavant animats i amb mitja hora més, tenim 3 fites més al sarró i acumulant 26 punts en tan sols una hora de cursa sense massa desgast físic. Ja hem fet gairebé totes les fites de l'altiplà i ens dirigim a seguir la ruta que havíem planificat de bon començament, començant per una fita fàcil i de molt alta puntuació, la 87. Seguim enllaçat fites sense problemes, primer a nivell (53) i després en lleugera baixada fins a la 77. Tallem pel dret per assolir la 41 i en algun moment no ens és fàcil travessar pel mig del bosc i trobar el pas pel mig dels tallats i la vegetació, però ja és nostre. Només portem dues hores de curses i sumen 10 fites i 50 punts.


Ens dirigim tot seguint a una pista al costat de la Riera del Sorreig cap a la 90 que està en un indret espectacular: en la part alta d'un tallat de més de 25 metres per sobre del que crec que és el Gorg Negre.
Fins aquí gairebé no havíem fet cap pujada, però estem en la part més baixa de la cursa i a partir d'ara ens tocarà enfilar-nos. Anem pujant i anem sumant punts amb un grup de fites que estan força properes. La boira, primer, i els núvols després s'han anat aixecant i ara ens comença a escalfar un bon sol i podem contemplar unes bones vistes dels Pirineus ben nevats amb el sempre majestuós Puigmal.


Ja portem més de mitja cursa i bon grapat de fites i de punts i la distància i el temps entre fita i fita va en augment. Comencem a pensar en com podem enfilar aquesta segona meitat de la competició. Anem cap a la 85 que està situada dalt del turó on hi ha l'ermita de Santa Perpètua. Camí cap aquesta renunciem a fer un cul-de-sac de 10 minuts per una fita de 3 punts (34). Pensem que igual al final aquests minuts ens poden fer falta. Assolim la 85 quant encara ens resten 1-55 de cursa.


Hem aprofitat la pista en pujada que ens menava a la 85 per acabar de planificar el final de la cursa. Baixem fins a la 62 per un corriol en el que gaudim d'allò més i recordo del dia que vaig fer el sender de Voltregà.  Planegem en direcció a la 75 que està al mig d'una zona de típiques margues de la comarca d'Osona. Agafem un ombrívol corriol per enfilar-nos de nou a l'altiplà on està Sant Bartomeu del Grau. Aquesta pujada és costeruda i se'ns fa feixuga, però ens hi esforcem de valent per arribar amb marge de temps a dalt de tot. Ja hi som i encara ens resta gairebé 1 hora. Ja ho tenim, temps de sobra per fer les tres darreres fites: 61, 46 i 32. Pincem aquesta darrera a les 5.30 hores de cursa i ens felicitem per la bona cursa feta.
I ben contents i satisfets anem cap a l'arribada per tancar la cursa amb 5-43-15, 121 punts i més de 25 kms. a les nostres cames. Ens ha sortit una cursa rodona, sense cap errada i creiem que amb molt bona estratègia. Ara ens toca preparar-nos per les 12 hores de Vilassar de Mar.

dilluns, 3 de març de 2014

50.000 kms.

Igual que el Xavier Bonastre ho aconseguia fa una mica més d'un mes, aquesta setmana he travessat la barrera dels 50.000 kms. corrent. Al menys aquesta és la xifra que porto comptabilitzada des de 1990.
Els meus inicis del córrer es remunten al 1977, però fins el 1990 no vaig començar a fer anotacions sistemàtiques dels temps i kms. que feia dia rere dia. Allà al 1977 anava alguns dissabte al matí amb uns companys d'universitat a córrer a Can Deu. En aquell moment el nostre objectiu es reduïa a fer el circuït blau (5000 metres) sense tenir que posar-se a caminar.
El 1978 vaig córrer les meves dues primeres curses populars. La primera a la festa major del barri de la Concòrdia. És còmic només de pensar-ho. Es tractava d'una cursa amb el trànsit obert i que transcorria per les voreres. Calia anar en compte si a l'arribar al semàfors  si aquesta estaven vermell, ja que els cotxes tenien preferència. La segona ja va ser més seriosa, malgrat que també estava dins d'una festa major de barri. Aquest cop era al barri de Can Deu i es tractava de donar dues voltes a un circuït mixt entre el barri i el bosc.

A partir del 1979 van venir les curses de la Festa Major de Sabadell. De fet, en aquella època només entrenava a l'estiu per poder participar en aquesta cursa que es celebra el primer cap de setmana de setembre. Al 1984 em vaig atrevir amb la mitja que no vaig poder acabar, però un any després ho vaig aconseguir.
Mitja Marató de Sabadell 1985

Al 1986 vaig afrontar el repte de la meva primera marató amb un entrenament que avui faria riure a tothom: tres dies a la setmana entre 30-45 minuts i alguns diumenges una tirada llarga de 20 kms.
Després d'un parell anys on només tornava a córrer als estius i després de veure per la televisió com la marató de Barcelona acabava a l'estadi vaig tornar a reprendre els entrenaments regulars. Això era el 1990. I des d'aquell any puc dir que ja no he deixat de córrer i entrenar, simplement he anat canviant de modalitats. De les curses d'asfalt vaig passar a les de muntanya i més tard a les d'orientació.
50.000 kms. és un número rodó i una bona colla de kms., un bon grapat de curses i d'entrenaments de tot tipus que espero poder continuar durant molts anys més.
Diumenge 23 de febrer, ja només faltaven 10 kms. per arribar al 50.000.
Dilluns 24 de febrer travessant la barrera de la rodona xifra dels 50.000 kms.