divendres, 19 d’abril del 2013

Als plans de Taravil, sí

Arriba una nova prova de la Copa Catalana d'Orientació. Dels dos dies de Berguedà només participaré en la cursa de llarga distància diumenge als plans de Taravil, un petit i allunyat poble del Berguedà. El mapa és nou i el terreny promet. El matí s'aixeca fred, però amb sol. De nou surto tard, passades les 11. 
El paisatge que ens envolta és majestuós, amb algun polsim de neu a les raconades, i algun animaló que ens observa encuriosit.

Foto Farra-O
Arribo amb el temps suficient per preparar-me, escalfar una mica, i anar cap a la línia de sortida. L'objectiu és clar, baixar de dues hores per primera vegada aquesta temporada. Em marco tres punts clau en la meva estratègia: no tenir errades al principi de la cursa encara que això signifiqui anar més lent, córrer el més ràpid possible per no acabar amb la sensació que a vegades tinc de que podia haver apurat més i finalment no aturar-me per assegurar el recorregut quan no és necessari.
Començo la cursa i tinc per endavant 6500 metres i 14 fites. Faig la primera fita caminant sense cap problema. Supero un tallat de pedra i em dirigeixo trotant cap un esperó on al final em tinc que trobar la segona fita al costat d'una roca. M'he passat una mica i aquesta em queda darrera meu.
Fins a la tercera, primer agafo un camí en baixada, i després per una zona oberta tot seguint les formes de relleu ben aviat trobo la fita entremig d'unes mates. Per cercar la 4 opto de nou en la primera part anar per camins, encara que faig drecera en una zona oberta. Tampoc tinc massa dificultat per fitar. La cinquena és ben a prop, però no afino massa i trigo una mica a localitzar el tàlveg on es troba la fita entre matolls.
Baixo fins a la carretera i des d'allà vaig a nivell en direcció a la 6 fins trobar un camí que segueixo fins el final. Abandono el camí i de nou a nivell tracto de trobar la fita entre dos tallats. En el primer intent no tinc èxit i retorno al final del camí, i ara si, rectificant el desviament del primer intent allà tinc la fita. Per cert, ben amagada.
Ara toca primer de baixada córrer per un camí el més ràpid possible per deixar-lo després i a través d'un bosc cercar un terreny obert amb un arbre. Vaig a parar al terreny obert que hi ha al costat de la fita, però de seguida se'm fa evident l'errada i rectifico.
Ara ve la tirada més llarga de la cursa d'avui, més d'un km. Escullo entre les dues opcions possibles: enfilo en forta pujada per un camí que abans havia fet de baixada, fins a una zona d'avituallament i un cop allà intento córrer a nivell per un bosc blanc increïble. M'agrada donar el màxim que puc per entre els arbres i trepitjant la tova catifa d'herba. Només per això ja paga la pena haver fet aquesta cursa.

Foto Farra-O

Com gairebé sempre que vaig a nivell acabo anant més avall d'on volia anar, però des d'allà és ben senzill i ben aviat tinc la fita 8 al sarró. Ja porto més d'una hora de cursa. Ràpidament enllaço les 3 fites següents que estan totes ben a prop unes d'altres.
Torno a travessar el bosc blanc d'abans gaudint de nou d'aquesta magnífica zona, per anar a la fita 12 que tinc molt clar on està ja que de camí a la 8 hi he passat a la vora i havia aprofitat per preveure la tornada. Només dues fites més que tampoc em costen gens, encara que la 13 me la passo de llarg de bones a primeres. Acabo ràpid i amb molt bones sensacions.
He necessitat tan sols 1-30, 17 de 26 classificats. Estic eufòric. He assolit el meu objectiu. No ha estat una cursa perfecte, però no he comés grans errades. Les pèrdues de temps en algunes fites han estat menors. Com a molt podria haver esgarrapat 5 o 6 minuts. No m'he aturat innecessàriament i he aprofitat al màxim la meva forma física, sobre tot, en el tram final en el que ja em movia segur en el terreny i en el mapa. Espero seguir així en els properes curses.