dilluns, 11 de juliol del 2011

Al Berguedà, últim i satisfet.

Em venia de gust passar-me un cap de setmana fent orientació. El Berguedà en dues zones ben a prop del Pedraforca prometien ser dues bones curses.
Dissabte la de mitja distància en el Parc de la Palomera, un mapa que m'acostuma anar malament. És on tinc el meu record de més d'una hora per trobar una fita, en concret 1-15-31 en el 2009. Eren 3400 metres, 210 de desnivell i 14 fites.
Fa temps que no entreno regularment i per tant no estic pas per córrer massa. M'ho agafo amb calma i vaig fent xino xano, amb paciència i amb molta atenció als diferents elements del mapa. Com sempre tinc algunes dificultats quan faig rumb ja que em desvio del meu objectiu, però em recol·loco en el mapa i acabo trobant la fita, excepte la 10 que se'm resisteix. Està a l'altra banda d'un verd que hi ha la bell mig d'una zona blanca i que no acabo d'identificar. Acabo donant moltes voltes i perdo molt de temps. 
La 11 m'agrada especialment. M'enfilo dalt de tot d'un talús de terra rogenca i des d'allà diviso la fita abaix de tot. Cal vigilar per arribar-hi, primer passant amb molta precaució per l'estret llom sorrenc del talús i després em deixo anar també amb compte, com si es tractés d'un tobogan fins arribar a la fita. D'aquesta al final no hi ha cap dificultat i fins i tot puc córrer. Acabo amb 1-53-02 i satisfet malgrat ser el penúltim. El primer de la meva categoria va fer només 45 minuts. He quedat lluny del meu objectiu de no doblar-li el temps.
El diumenge és la cursa de llarga distància al petit poble de Vallcebre. Són 7300 metres, 390 de desnivell i 19 fites. A la primera ja perdo temps. Hi passo a prop però no la veig i això m'obliga a resituar-me per tornar a buscar i ara sí a la segona la trobo. Les distàncies entre fita i fita són llargues i amb fortes pujades i baixades, però les vaig trobant totes sense massa dificultats molt concentrat en el mapa tant en el relleu com en els diferents elements. En un bon nombre de fites de la part mitja del recorregut coincideixo amb dos orientadors que ho fan corrent. Malgrat que vaig més caminant que corrent moltes vegades fito primer que no pas ells, fins que en un tram llarg ja desapareixen.
Se'm fa llarg, però gaudeixo molt en tot moment tant del terreny com del traçat que m'agrada molt. En les darreres fites, segurament el cansament fa que no afini tant. Acabo amb 3-02-55, l'últim de la categoria, però molt millor que la cursa de mitja distància ja que el primer ha fet 1-44.
Malgrat haver estat dels últims els dos dies acabo molt satisfet de com he resolt les dues curses. En dos dies han estat gairebé 5 hores d'orientació, gairebé com una rogaining.