diumenge, 31 d’octubre de 2010

Creu de Barberà

Vaig viure tota la meva infantesa en el barri de la Creu de Barberà i malgrat canviar de domicili a l'adolescència vaig continuar mantenint un estret lligam amb el barri per un llarg període de temps ja que d'allà eren totes les meves amistats, la meva escola i també els llocs de trobada d'aquell temps. De fet cada cop que sortia de casa tornava al meu antic barri ja que allà tenia els meus referents.

Creu de Barberà

Entrada al barri, on abans hi havia una benzinera

Encara guardo un cert lligam sentimental amb aquells carrers que fa uns diumenges vaig tornar a visitar en una mena de recorregut sentimental pels llocs on havia viscut algun temps de la meva vida, i els carrers i places en els que havia jugat, uns carrers plens de fang quan plovia, ja que no van ser asfaltats fins l'arribada del primer Ajuntament democràtic. L'únic carrer que no era de terra, era la carretera de Barcelona on vaig viure des del 4 als 15 anys entre els dos cinemes ja desapareguts: Rio de Oro i Avenida, aquest després anomenat Studio 7 Encara tinc a la memòria quan van treure els plàtans que vorejaven la carretera i van posar les llambordes, i les tardes de cinema (dimarts i dijous) de cada estiu. Alguns bars i comerços del carrer encara resisteixen el pas del temps: La Palma, el bar Moderno no massa modernitzat, la
Farmàcia, aquesta ara si que és moderna, l'antic Cargol on compràvem el petroli per l'estufa, l'estanc, ...
De les meves vivendes al barri només una queda dempeus, les altres dues ja no hi són, una simplement s'ha modernitzat i l'altre ha estat substituïda no fa massa per un modern bloc de pisos i l'obertura d'un nou carrer. 

Creu de Barberà    Creu de Barberà   Creu de Barberà
1957-1961           1961 - 1972      1979 - 1980

Malgrat tots els canvis que el pas del temps ha produït amb la desaparició d'alguns llocs que només resten vius a la memòria, tot passejant, encara es poden trobar llocs que no han canviat gens ni mica, com fileres de cases que encara conserven intacta l'estructura original de les seves façanes.

Creu de Barberà

El carrer bisbe Irurita i la plaça de la Victòria on hi havia el quiosc on cada setmana comprava el Cavall Fort i a l'estiu el Mundo Deportivo per poder llegir amb fruïció les gestes d'Eddy Mercx i Luis Ocaña en el Tour i on també vaig començar a comprar Disco Express per llegir les cròniques del concerts dels pocs grans grups que tocaven en el nostre país, han canviat el nom ja fa temps però malgrat tot encara és conserva en els tendals d'un forn de pa, un nom que fa molt mal als ulls.

Creu de Barberà
Carrer Salvat Papasseit antic Carrer Obispo Irurita

Em resulta agradable tornar a trepitjar els carrers de la meva infantesa, observar els canvis que el pas de temps ha produït, i deixar envair la memòria per records dels espais i racons on havia passat hores i hores, refer el camí que cada dia feia sol o amb les amics des de casa a l'escola i viceversa, les places on havia jugat, el monument dels veïns al doctor Lopera, tot un referent al barri, els futbolins ja desapareguts on anava quan feia campana de l'escola i on també havia passat algunes avorrides tardes de diumenge, els llocs de trobada juvenil on deixaven passar les hores xerrant o sense saber massa què fer, ....

diumenge, 24 d’octubre de 2010

La Cadira del Bisbe

Amb aquest curiós nom de La Cadira del Bisbe, el club Oros organitza una cursa popular d'orientació a Premià de Dalt amb sortida al costat de les restes d'un poblat ibèric. Aquest fet crida la meva atenció i decideixo anar-hi.
Com sempre en el Maresme ens espera un terreny amb fort desnivell i moltes roques. Són llocs que m'agraden i en els que em trobo còmode. Tinc la intenció de posar-me a prova ara que de nou ja entreno amb regularitat i que les sensacions són bones.
Sortim amb pujada, com no podia ser d'altra manera, i en les primeres fites em costa fer-me amb l'escala i em passo de llarg tenim que tornar enrere en més d'una ocasió. Apartir de la 6, sembla que vaig agafant millor les proporcions d'una escala 1:5000 i afino molt més en l'orientació. En tot moment, malgrat no ser un mapa massa precís em sento ben situat i reconec els diferents elements del terreny i vaig localitzant les fites amb més o menys encert.
Físicament em trobo bé, però és un terreny en el que excepte en algun petit tram de camí ample gairebé és impossible córrer. Molts arbres caiguts, multitud de branques seques pel terra i una vegetació baixa molt crescuda impedeix poder avançar amb rapidesa fent que la cursa sigui moltes vegades lenta, ja que cal estar molt atent al terra per no caure.
Volia fer menys de 2 hores i així ha estat per poc: 1-58-31 per 3500 metres, 24 fites i 250 metres de desnivell.
Acabo prou satisfet i encara més quan miro la classificació i veig que el primer ha fet 56 minuts, però el primer de la meva categoria (H35) ha fet 1-11-41. He complert el meu objectiu d'aquesta temporada de no doblar el temps del guanyador.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Darreres curses d'orientació

Des que han acabat les vacances he tornat a les curses d'orientació amb l'objectiu de tornar a agafar la forma a poc a poc.
Primer de tot va ser el campionat de Catalunya a Capolat en el primer cap de setmana de setembre. El dissabte la cursa de mitja distància no em va anar gens bé. La major part de les fites les vaig trobar sense dificultat, però en tres vaig tenir problemes de concentració i vaig perdre molt de temps. Analitzant-ho després de la cursa crec que el problema és quan em trobo amb altres corredors al meu voltant que els segueixo amb massa facilitat i això em desvia del meu plan inicial. Aleshores perdo les meves referències al mapa i em costa situar-me de nou.
En canvi el diumenge en la cursa de llarga distància em vaig trobar molt més còmode, i malgrat que els forts desnivells em costaven era capaç de fer unes bones eleccions de ruta per assolir les fites. Aquesta segona jornada vaig acabar satisfet. De fet en la llarga (7700 metres, 15 fites i 395 de desnivell) vaig estar 2 minuts que en la de mitja distància (4200 metres, 18 fites i 205 de desnivell). Amb això està tot dit.