dissabte, 20 de març del 2010

Llers, encara hi quedava neu

Dilluns passat era el de la gran nevada, i el diumenge tenia la segona cursa de la Copa Catalana d'aquesta temporada. De nou tornava a sortir dels últims. Això era una bona notícia, ja que Llers està prou lluny i així no hauria de matinar.
Els dijous els organitzadors ens fan arribar unes fotos de la zona de competició totalment blanca. Ens avisen que caldrà anar en compte ja que és una zona molt plena de pedres i la neu les pot amagar.
S'aixeca un dia assolellat i amb una temperatura agradable que dóna ganes de córrer. El punt de sortida és una mica lluny del centre de competició i aprofito per escalfar.
Tinc per endavant 8400 metres, 27 fites i 210 metres de desnivell, i surto amb dos objectius no ser desqualificat com amb la darrera cursa i no doblar el temps del guanyador.
Surto lent amb ànim d'assegurar les primeres fites i anar coneixent el mapa i el terreny. A la tercera fita ja m'ha atrapat el que havia sortit darrera meu, i a la 4ª ja el perdo de vista. Aquesta fita està rodejada d'un bosc espès en el que es difícil avançar. Travesso alguns murs de pedres, però no m'acabo d'orientar. El que veig i trobo no es correspon al que m'indica el mapa. De cop i volta em dono compte que havia orientat malament el mapa. El reoriento i aviat estic de nou situat i trobo la cinquena fita.
Fins la 6 puc córrer un bon tram. Hi arribo juntament amb el Carles Montejo. Veig clar el camí cap a la 7, com un passadís semiobert entre marges i murs de pedra pel mig d'un bosc espès. Aviat noto que no vaig bé. Busco la manera de resituar-me i ho faig en una construcció de pedra. Des d'allà aviat arribo a la fita. En la 8 m'atrapa el Lluís Trunas que havia sortit 9 minuts darrera meu. I al sortir de la 9 em trobo a l'Enrique Morales, company de club. A partir d'aquí faré el que resta de cursa totalment sol.
Gaudeixo molt d'anar sol. La 10 està molt lluny, més d'un 1 km i escullo una opció segura per arribar-hi. A partir d'aquí cap errada significativa. Veig amb claredat el que haig de fer per arribar a cada una de les fites i les trobo sense problemes. En algun tram tinc que anar en compte per tal d'interpretar bé el terreny i esbrinar exactament el lloc on es troba la fita. Quedo molt satisfet de l'elecció d'itinerari que faig en algunes de les fites, les vaig enllaçant identificant en cura les diferents pistes que em dóna el terreny i el mapa. Gaudeixo com en nen petit cada cop que trobo una de les fites, com si trobés el tresor anunciat en el mapa.
Finalment a la fita 23 amb trobo amb dos orientadors més. He estat més 1-20 completament sol. Des d'aquí fins al final m'aniré trobant amb un d'ells. Des de la 24 ja s'escolten els altaveus de l'arribada on estan lliurant els premis.
Acabo la cursa després de 2-35-34. Sóc dels últims en creuar l'arribada, ja han donat els premis.


 Eva Masip companya de club arribant a meta

Ja queda ben poca gent a la zona d'arribada. Aprofito que aquest cop podem gaudir d'una dutxa a més amb aigua calenta. He acomplert els meus dos objectius: no he estat desqualificat, com la darrera vegada, avui he mirat el número de totes les fites, i no he doblat el temps del primer (1-28). He estat el 28 de 31 arribats en la meva categoria.