Camins de l'exili 2

Tres llocs significatius dels darrers moments de la Guerra Civil i dels camins de l'exili.

1.- Coll de Belitres: Molt de fred i un fort vent m'impedeix gairebé caminar. Costa pujar el petit desnivell fins els plafons informatius. És desagradable estar allà contemplant les fotos en blanc i negre de la gent esperant traspassar la frontera i llegir les explicacions. Es van forma cues i molt d'ells van tenir que esperar alguns dies en aquell indret abans de traspassar la frontera. Quin mal tràngol!

A l'altra banda puc veure el monòlit que va fer erigir el dictador per commemorar la seva victòria. Quants anys ens la va refregar de manera constant per la cara!

Aquest va ser un dels passos fronterers més utilitzat.

2.- Lluís Companys i altres destacats polítics van utilitzar el Coll de la Manrella on des de fa temps hi ha un monument commemoratiu.

El paisatge d'hivern del mes de febrer és ben bonic amb una mica de neu al cim de les muntanyes. No devia pas ser en aquells dies tan dissortats.

Encara recordo que de jove en el bar on anava habitualment hi trobava habitualment un camioner de l'edat dels meus pares, i veí de casa que més d'un cop em va explicar que el seu pare havia estat el xòfer de Lluís Companys que l'havia portat a França. Explicava moltes històries i mai vaig saber que hi havia de cert.

3.- La Mina Canta o de Negrín. Edifici singular i que passa a la història no per haver estat la darrera mina de talc a tancar en aquest país, sinó per haver guardat el tresor de la República i també quadres del Museu del
Prado. És un lloc tancat, abandonat i ple de misteri. Passejar pels seus voltants et suggereix les històries que en aquells dies ja amb la guerra acabada es devien succeir per aquests indrets. Possiblement estaria bé recuperar l'edifici i convertir-lo en una mena de museu.