diumenge, 31 de gener de 2010

Tornen les rogaining

De nou el primer gran repte de l'any ha estat la Rogaining de l'Espluga Calba, un poblet de Les Garrigues que és bolca en la seva organització i que té per nom, The Wild Boar 2010.



La temporada passada va ser l'estrena d'aquest tipus de curses que ningú coneixia i va ser un gran èxit. Aquest any ja s'ha organitzat la primera Copa Catalana de la modalitat.
És dissabte i toca matinar. Anem 4 amics. Tornaré a formar equip amb el Joaquin, amb qui ja vaig compartir les dues rogainings de la temporada passada, i els altres dos són la Mª Pau i Lluís que s'estrenen en aquesta rogaining.
Diumenge passat vam fer un petit entrenament per tal de donar unes nocions bàsiques i explicar la simbologia que utilitzen aquesta mena de mapes.
Arribem a temps per preparar tots els estris necessaris i posar a la motxilla el material obligatori. Amb el sportident ben assegurat al canell de cada un dels components de l'equip entrem a la plaça del Castell a esperar l'hora de la sortida.



Ens lliuren els mapes amb 15 minuts de temps per decidir l'estratègia de cursa. Aviat ens posem d'acord amb el Joaquín i quan acaba el so de les campanes ens posem en marxa pels carrers del poble. Tenim 6 hores per endavant i a diferència de les dues rogainings anteriors hem establert una estratègia diferent.
Cada dos hores farem una petita aturada i replantejarem la cursa.
Aquest cop també ens hem mirat bé el mapa per tal d'evitar al màxim els desnivells positius que en les altres rogainings ens havien fet molt mal. Decidim anar cap la zona del sud el mapa per tal de collir el 9 punts de la fita 90 i pel camí anar agafant fites.
Per arribar a la tercera fita hem de salvar un desnivell important travessant un bosc. Cal ser curosos en la decisió de travessar boscos ja que tal com ja havia informat prèviament la organització estan plens d'arbres caiguts que en alguns moments dificulta molt la marxa. És la fita 72 que està dalt d'un turó, dins del que havia estat una trinxera de la guerra civil.



En una hora de cursa portem 4 fites (35-70-72-44) i això ens sembla un bon promig. No trobem un camí que hi ha marcat al mapa i tirem pel dret, i amb tot això perdem temps camí cap a la 52. La 76 la passem de llarg, però tornem enrere i allà la tenim. I ara un bon tram per camins farcits d'arbres caiguts que cal anar esquivant amb compte, pista forestal i un petit corriol en pujada per assolir la fita 90. Ja passen de les 2 hores de curses i portem 7 fites i 42 punts.
Ens aturem, fem un mos i replantegem les següents fites. Ja tornem a estar en marxa. Ens creuem i saludem per primer cop a l'equip superveterà dels Anem Fent a qui anirem trobant en el que resta de jornada, així com a un equip femení. La 64 està en un tàlveg i ens cal una mica de temps per veure-la.
Un cop feta la 53, malgrat que es pot anar per camí decidim fer-ho camp a través per tal de practicar una mica d'orientació. Ens en sortim prou bé. El terreny és obert, en baixada i no massa brut, però cal cercar el millor lloc per baixar les feixes. Arribem al camí una mica més tard que els Anem Fent que havien escollit l'altre itinerari. És clar que no hem guanyat res, però hem gaudit de la baixada.
I ara toca enfilar-se de valent fins a la 80 que està dalt d'un turó. Ja hem passat l'equador de la cursa amb 10 fites i 61 punts. I d'allà a la 51 per camins i corriols, previ pas per un avituallament.
Allà decidim anar a buscar la 67 per camins en lloc d'anar a per la 81 que torna a estar a dalt d'un altre turó. No tenim ganes de tornar a pujar. Però mirat el mapa a casa, segurament era una millor opció. Per arribar a la 67 intentem evitar al màxim el desnivell i en part ho aconseguim. 
De nou estem en una pista i aprofitem per tornar a menjar una mica tot caminant camí a la 73. Un cop hi estem a prop anem a buscar la 43 on tornem a trobar als Anem Fent que si que han anat a per la 81. Després ens enfilem fins a la 73.
Aquí comença la part final de la cursa. Ja no pararem de trotar, primer la 31. Hem de tornar una mica enrere, però ja la tenim. Tirem camps a través per anar a la 83. Estem molt endollats i malgrat el cansament gaudim d'allò més en aquest tram final. Anem a parar a una pista forestal i per un moment ens despistem. Esvaïts els dubtes trobem el corriol que ens porta a la 83 i sortim fletxats cap a la 32, aprofitant que va un mica de baixada.
Mirem l'hora encara ens queden 29 minuts i tenim temps d'anar a la 40 i així ho fem. I ara si cap l'arribada. Temps final: 5-52-28, 18 fites i 101 punts i posició 13 en la categoria de Homes Veterans (HV) de 17 classificats. Per 26 fites i 167 punts de l'equip guanyador de la categoria.



El final de la cursa molt ben organitzat, molt millor que la primera edició, amb cues, però no excessives. Aviat estem davant el plat de mongetes i el porc, tot petant la xerrada sobre la cursa. I un cop lliurats els premis cap a casa, tot pensant en la propera que serà el mes de maig a Núria.

dilluns, 11 de gener de 2010

Dues sprints per començar el 2010

La primera cursa de la temporada serà la continuïtat de la Barcelona Sprint Cup que es va iniciar el mes de novembre passat al barri gòtic. Avui les curses són al Parc del Guinardó, un lloc on no havia estat mai, i que només coneixia per les referències literàries dels llibres de Juan Marsé i que potser es mereixerà una altra visita per fer-hi una passejada amb tranquil·litat.
És un dia de molt de fred i en el que en principi no ve massa de gust posar-se a córrer. Però allà estem més d'una quarantena d'orientadors amb ganes de treure'ns el fred del damunt tot corrent i buscant fites pel parc.
D'entrada em costa posar-me en el mapa. No estic massa centrat, però a partir de la cinquena fita tot comença a funcionar millor i gaudeixo molt de córrer d'un cantó a l'altre a la cerca de les diferents fites. Passada la 14 ja albiro el final de la primera cursa i per camins amples tracto d'anar el més ràpid possible per encarar el final de la cursa i acabar no massa content per aquest inici una mica dubitatiu. Han estat 26-01 per 2200 metres 110 de desnivell i 17 fites, i 20è de 27 acabats.
Massa fred per aturar-se entre cursa i cursa. Simplement un moment per beure una mica, treure'm una mica de roba i ja estic començant la segona. La primera fita la veig molt clara, pel carrer de sota i a tot drap, aviat ja és meva. En la segona em faig una mica d'embolic. Segur que hi ha una millor opció.
La 3ª opto per córrer pels camins encara que dono més volta i estalviar-me així els forts desnivells que suposo anar-hi per la via més directa. Enllaço fites ràpidament fins a la 10. A aquesta ja amb una mica de pujada arribo cansat i tinc que continuar amb forta pujada fins a la 11. Ho faig caminant per agafar aire. Des de la 11 toca de nou una forta pujada i després baixada. Tinc problemes per trobar un lloc per baixar d'un talús que no havia vist en la primera ullada al mapa, i perdo temps. I des d'aquesta ja enllaço les tres darreres fites. En aquesta segona cursa han estat 28-05 per 2200 metres 150 de desnivell i 16 fites i 14è de 30 arribats. No només millor posició final que en la primera sinó també amb millors sensacions pel desenvolupament general de la cursa.
Tot i ser un parc hi ha uns bons desnivells i les pujades són feixugues. M'he trobat bé en les curses entre fita i fita i un cop he entrat en el mapa no he tingut problemes greus d'orientació, ara bé a les pujades tinc que
millorar. Serà qüestió d'entrenar-les. Alguna recomanació ?

diumenge, 10 de gener de 2010

2009, de nou un any dedicat a l'orientació

De nou ha estat un any dedicat a l'orientació i fonamentalment a la Copa Catalana en la categoria H45.
Aquesta temporada la H45 ha estat una categoria molt més disputada i amb molta més competència que la temporada passada. Aconseguir podi no era tasca fàcil. Amb tot i això he assolit 5 podis, encara que cap primera posició i he estat quart en la classificació final de la Copa Catalana a menys d'un punt de la tercera posició.
Tots els podis van estar a la primera part de l'any abans de l'estiu quan encara entrenava amb regularitat: Sils (3r.) Vilassar de Dalt (2n.) Vilallonga de Ter (3r.) Bellestar (2n.) i Pi de les 3 Branques (2n.). Vaig quedar molt satisfet sobre tot de les curses de Vilassar de Dalt i de Bellestar.
Després de l'estiu les coses ja no em van anar tan bé. Vaig deixar d'entrenar amb regularitat i a gairebé totes les curses cometia errades importants que em feien quedar molt lluny de les places de podi. A més a més el meu ritme de cursa era molt lent.
A part de les curses de Copa Catalana també he participat en algunes curses populars d'orientació i algunes nocturnes a l'estiu.
El que em va agradar molt aquest any van ser les curses en modalitat rogaining. Són curses en equip i en les que en un temps determinat (6 hores) cal trobar el màxim nombre de fites possibles escollint les de més
puntuació. Són curses on una bona forma física, sobre tot, resistència, estratègia a l'hora d'escollir les fites a buscar i l'ordre en que fer la cerca i evidentment l'orientació són importants. També vaig gaudir molt en el campionat de Catalunya de Rallies al Refugi d'Erols.
A més a més també vaig fer tres curses de muntanya (la primera edició de la cursa nocturna dels mussols, la Marxa dels 3 Pics, i el Farell) i un parell de curses d'asfalt, els 10 kms. de Sant Quirze del Vallès, memorial David Rovira (em va costar però vaig baixar de 50 minuts) i la cursa de Canovelles, on vaig recollir una important bossa amb productes de neteja que encara estic utilitzant. Potser amb una mica de sort m'arribaran fins a la propera edició.
Encara que a principis d'any m'havia proposat participar en la cursa del Pedraforca i la Olla de Núria al final no va ser així.
Resumint he acabat l'any amb 27 curses d'orientació en les seves diferents modalitats, tres curses de muntanya i dues d'asfalt. He sortit a córrer 202 dies amb un total de 230 hores i 1800 km.
I pel 2010 què ?
D'entrada vull continuar fent orientació, però provaré en la categoria H35, una categoria en la que no tindré cap opció a posicions de privilegi, però en la que puc aprendre molt ja que els circuïts són més llargs i alhora més difícils. També participaré en la Copa Catalana de Rogaining, és una modalitat d'orientació que m'agrada. I segurament al llarg de l'any alguna cursa de muntanya o d'asfalt també caurà. Al mateix temps procuraré ser més regular en els meus entrenament evitant les èpoques en que per diferents motius gairebé no surto a entrenar.


dilluns, 4 de gener de 2010

Sansil Underground Préssec Style

Amb el temps ha arrelat en el món atlètic celebrar el darrer dia de l'any amb una cursa. No sé massa bé com es va iniciar aquesta tradició, però ha esdevingut multitudinària i es celebra en molts racons del país. De fet es fan en diferents dies i horaris i si hom vol pot participar en més d'una.
Un any vaig anar a la Cursa dels Nassos, però hi ha massa gent i no m'agrada. Altres anys he participat en la cursa isocrònica que es fa per la llera del Ripoll. Crec que és la única d'aquest tipus que es fa. La cursa i l'ambient m'agrada però cada cop em ve menys de gust córrer a la tarda. Em fa mandra un cop estic a casa, després de dinar i de la migdiada sortir a córrer. Des de fa molts anys que acostumo a entrenar al matí i les curses que faig a la tarda són ben excepcionals.
En algun moment havia pensat en anar a Canovelles, però al final he decidit participar en la 4ª edició de la SanSil Underground una cursa del tot atípica, una cursa entre amics en que l'objectiu principal és la diversió, però amb tots els ingredients de les grans curses: pitralls, que per cert en aquesta edició s'han esgotat, xips, bossa del corredor, avituallaments assortits amb tota mena de productes, pàgina web, trofeus, sorteig de regals cedits generosament per Running Vallès.
És una autèntica manera lúdica d'acabar l'any. Passades les 10 ens reunim 10 amics i a les 10.30 en punt sortim des de Mossèn Homs per fer un circuït de 5 kms. homologats, i dissenyat especialment per l'ocasió.



L'objectiu es anar tots junts fent fotos de tot el recorregut que quedaran pel record, amb les aturades que cal per anar-les fent sense problemes, i per no perdre a ningú ja que el recorregut no està senyalitzat. Tot són bromes i bon humor al llarg de tot el recorregut. A la font de l'Argelaguet podem degustar un magnífic avituallament isotònic d'aigua fresca a la font del lloc i al mateix temps aprofitar per fer una foto de tot el grup.



Portem ja 3 kms., gairebé tots de baixada i ara ens resten 2 kms. de pujada per concloure la cursa. Arribats al conegut com a Pont de Madison es dóna la possibilitat d'iniciar les hostilitats per decidir qui serà el guanyador i guanyadora de tan prestigiosa cursa. És un final en pujada que castiga les cames de tots els atletes i on tothom s'esforça d'allò més. Hi ha tres atletes destacats que sembla que són els que es disputaran les places de podi de tan prestigiosa cursa. Però les coses no són mai el que semblen i en la darrera corba es produeix un reagrupament de tots els participants per entrar junts a la meta en un disputat sprint.
Acabada la cursa podem degustar un avituallament amb assortiment de tot el que hem portat entre tots, mentre es procedeix al lliurament de les bosses dels corredors, els diplomes als guanyadors i el sorteig de regals donats per Running Vallés.
     
Segurament no serà pas aquesta la meva darrera participació en aquesta cursa, una cursa diferent. Allà ens veurem d'aquí a 361 dies. Potser caldrà pensar en obrir les inscripcions ja.