dimecres, 25 de febrer del 2009

La primera de Copa de la temporada

Aquest cap de setmana començaven les curses de Copa Catalana d'aquesta temporada. Continuo a la categoria H45. L'any passat érem uns 10 i a les curses com a molt érem uns 6 o 7. Hi havia poca competència. Aquest any som gairebé una vintena amb orientadors experimentats que han canviat de categoria. Està clar que pujar al podi serà molt més car.
Des de que ha començat l'any estic entrenant regularment i em trobo força bé i confiat en realitzar una bona temporada i anar progressant en la meva orientació.
La sortida és amb retard, però malgrat això segueixo sense escalfar prou bé. Uns 200 metres en baixada camp a través fins el triangle no m'han permès mirar massa el mapa, però la primera fita és ben a prop i aviat tinc al sac les dues primeres, totes dues situades en la part superior de dos tàlvegs. Per arribar a la 3 utilitzo la xarxa de camins.
Abandono el camí, en direcció a la fita que queda una mica més amunt d'on estic. Fins a la 4 hi ha una bona tirada. Al mig del trajecte, hi ha una zona del mapa que no veig clar que es pugui travessar. Sembla una propietat privada i decideixo donar volta pels camins per assegurar. M'aturo amb alguns dubtes però segueixo endavant amb la decisió que he pres. Puc córrer bé, però encara estic molt al principi i em reservo una mica. La fita està en la cruïlla entre dos barrancs. Surto dels camins en una corba i quedo enredat entre una vegetació molt espesa poc marcada en el mapa. Estic a prop de la fita, però no acabo de localitzar ni la fita ni els barrancs. Finalment després de donar unes quantes voltes i perdre temps la trobo. Surto al camí i gairebé estic al mateix lloc on l'havia deixat per buscar la fita. Segur que havia passat a ben pocs metres sense veure-la!
El llarg trajecte fins a la 4 m'havia permès estudiar els itineraris per arribar fins a les tres següents, que trobo
ràpidament i sense problemes. Camí de la 6 veig al meu davant un de la meva categoria que havia sortit abans, i quan la marco en veig arribar un altre dels que també havia sortit abans que jo. Això em dóna moral. Vaig bé!
La 8 i la 9 també em resulten fàcils de trobar. La 10 està dins d'un barranc. Abandono el camí i intento entrar al barranc per dalt per dues vegades, però no m'és possible i decideixo anar a buscar el camí per la part de baix. Una altra pèrdua de temps important. Ja la tinc.
La resta de fites fins el final em resultaran fàcils i ràpides. Les trobo sense problemes i arribo a meta satisfet de la cursa. Ha estat 1-27-45 per fer 5700 metres, 17 fites i 235 metres de desnivell i fer tercer, el primer podi de la temporada.



Poc després d'arribar comentem la cursa amb el Joan i el Josep Mª, primer i segon respectivament, el Joan a molta distància (1-11). Com acostuma a ser habitual en ell, no fa errades d'orientació i els seus comentaris sobre la cursa són útils per seguir aprenent. Podré aprendre molt d'ell aquesta temporada. N'estic segur.
Després a casa analitzo les dades de la resta de participants de la categoria i fins a 6 orientadors han estat en alguns moments en posicions de podi. De fet no he assegurat la meva tercera posició fins a la penúltima fita, i fins a la 10 estava lluitant per assolir la segona posició. Ha estat emocionant!
Analitzant la meva cursa, les meves errades han estat l'elecció d'itineraris de la 4 i la 10 on he sumat el fet de triar una mala opció amb el temps emprat per localitzar la fita un cop hi estava a prop. Està clar que la elecció d'itinerari és un dels aspectes a millorar així com dos més: no aturar-me tants cops per assegurar-me que vaig bé, ja que cada aturada suposa perdre uns segons que al llarg de tota la cursa van sumant, i anar més ràpid entre fita i fita, sobre tot, quan estic segur de que vaig bé, ja que arribo massa sencer físicament al final de la curs, amb la sensació de no haver apurat nou i per tant no aprofito prou la meva forma física, un dels meus punts forts.
Diumenge tindré una oportunitat d'intentar millorar en aquestes errades en una cursa popular.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Semi-Urbana a Girona

Diumenge passat em vaig quedar amb les ganes, després de la suspensió  de la cursa al Turó de Cerdanyola i vaig decidir no esperar a encetar la temporada 2009 i anar aquesta setmana a Girona, una cursa semiurbana organitzada per Aligots.
Com que era una popular em vaig inscriure al C1, 6700 metres, 30 fites i  335 metres de desnivell. Feia molt fred abans de començar la cursa allà dalt al Castell de Montjuïc. Molt bones vistes del Montseny emblanquinat i dels majestuosos Pirineus. El fred va durar poc. Aviat en plena cursa resta oblidat i em concentro en cercar les fites. La primera està en el propi castell i la segona i tercera es troben en plena baixada. La 4 ja és abaix de tot al costat d'una riera. Allà hi ha el Joan d'Aligots fent fotos.
Sé on està la 5 perquè l'he vist al passar però no em vull mullar els peus i opto per donar la volta pujant primer i baixant després. La 6 està a dalt d'un turó després de passar per un corriol i travessant una zona de matolls. Ja la tinc, però no porto la tarja de control. M'ha caigut. Què faig ? Tornar enrere a veure si tinc sort i la trobo. És difícil passar pel mateix lloc que he pujat entre els matolls però ho intento. Torno a ser al camí.
Finalment allà està en una cruïlla de camins. La recullo tot content i un altre cop amunt. Potser hauré perdut uns 5 minuts.
Vaig ràpid cap la 7 i la 8, ara de baixada. Torna tocar pujar, aquest cop per escales fins dalt de tot de les muralles. Corro pel camí de ronda per arribar a la 10 a dalt de tot d'una de les torres de defensa. Tinc que baixar de la muralla i cal encertar el millor lloc per fer-ho. Pels carrerons de Girona trobo la 11.
Cal sortir de la Girona emmurallada i enfilar-se primer per unes escales i després per uns carrerons a una zona de matolls plena de tallats per trobar la 12, 13 i 14. La 12 i la 13 em costen una mica.
Ja sóc a la meitat de la cursa. Miro el rellotge i porto 1-10. Faré les dues hores que havia previst abans de sortir.
Camí cap a la 17 torno als carrers de la ciutat, primer per fora de la muralla i desprès dins. La 18 és a l'altra banda del riu. Camí de la 19 em toca travessar el pont metàl·lic. La gent mudada de diumenge que passeja ens mira estranyats de veure'ns córrer amb un mapa a les mans. Estic en ple Call Jueu de nou pujades i escales. Haig de passar pel mig d'una gentada que està entrant a la catedral. La 69 està a la barana de les escales de la catedral.
Arribant a la 22 m'avança en Josep Selga que va més ràpid. El portaré al davant fins arribar a la 26. De la 23 a la 24 hi ha un fort desnivell. Cal tornar a pujar al castell de Montjuïc.
Les darreres fites són pel seu voltant i també en el seu interior. Al final han estat 2-00-18 i 39 de 47 participants. El primer ho ha fet en 1-09. Estic satisfet de com m'ha anat. He trobat les fites i he pogut córrer a bon ritme malgrat els continus desnivells
Ara tinc dues setmanes d'entrenament abans d'afrontar la primera cursa de Copa Catalana, i al mateix temps Campionat de Cataluna d'Ultrallarga.