dilluns, 15 de juny del 2009

Ral·li d'orientació

Dues opcions d'orientació per aquest diumenge: Copa Catalana a Sant Julià de Cerdanyola i Ral·li d'orientació al Refugi dels Erols en la seva tercera edició. Des de la primera edició que tinc ganes de participar en aquest ral·li i aquest serà el meu debut.
Sóc conscient que fa temps que no entreno llargues distàncies i també que porto gairebé tres setmanes en que entreno molt poc. Sé que ho pagaré en una cursa que serà llarga i amb fort desnivell. Són 12 km. amb 1500 metres de desnivell, 17 fites i 4.30 hores per acabar-la.
El primer que cal fer és escollir un bon itinerari. Miro les 17 fites i prenc una opció.





Només començar tot és pujada i m'ho agafo amb calma. La primera fita (31) és ben fàcil. En el primer trencall canvio de decisió i l'ordre de fites a fer. No són difícils de trobar i segueixo caminant. Després de passar per entremig d'un munt de vaques no em certa prevenció tinc la que fa tres (37) i començo a trotar una mica. Dues més (36 i 35) ja són al sac i quan baixo a cercar la que farà 6 (32) sóc conscient que no porto la millor estratègia de cursa. El canvi de decisió en el primer trencall no ha estat bo. Cercant la 32 a més he perdut una estona.
La setena (40) està dalt d'un cim (Puig Roig) amb fort desnivell, però ja és meva.
Després de baixar del cim toca pujar de nou. Torno a despistar-me una mica, però de nou agafo el camí correcte per trobar-ne dues més (33 i 34). Ja en tinc més de la meitat i ara puc córrer una mica. Aprofito per menjar.
La desena (42) està dins d'una bauma, un lloc preciós on es poden escoltar uns ocells que estan per allà voltant. I per la següent el desnivell a superar és brutal pel mig d'una torrentera plena de pedres.
Cauen algunes gotes. És d'agrair que el cel està tapadot i la calor suportable. Em trobo gent baixant. Ara sóc plenament conscient que la volta inversa era millor opció.
Arribo a l'onzena (41) i s'ha acabat aquesta part de pujada, però no el desnivell total. Les vistes impressionants. Aquí es pot córrer de nou fins la següent (44) situada a les Tortes a prop d'uns prats magnífics amb unes esplèndides floretes grogues.
De nou travesso pels mig dels prats per cercar el Torrent de l'Euga Blanca amb una fita al costat de la neu (47), just a sota del Puigllançada. És la primera vegada que trobo una fita a la neu i em fa il·lusió. Ja vaig just de forces i per tant es tracta de regular. Tinc davant el Tossal de Rus (2115 m.) on hi ha una fita (43), però primer tinc que baixar fins la Collada de les Tortes. Falten 4 fites i començo a posar la calculadora en marxa. Per anar bé tinc que fer cim amb 3-30 i deixar una hora per fer les altres tres ja de baixada.
Baixo trotant fins la collada i poso un ritme constant en la pujada al Tossal: 3-35. Ho veig just però encara possible. Tot baixant vaig per terra, però sense prendre mal. Ja tinc dues fites més (46 i 45), però la baixada fins la pista és lenta i feixuga. Passo pel costat de dues de les fites (37 i 38) que havia fet al començar la cursa. És evident que no he fet la millor tria de ruta. Arribo a la pista i falten una mica més de 10 minuts per entrar dins del control. Abandono la idea d'anar per la darrera fita (39) i començo a córrer per la pista fins acabar amb poc més de 4 hores 25 minuts i satisfet d'haver passat un bon matí tot trescant per la muntanya.


Al final he acabat el 13è. No està malament per ser un campionat de Catalunya. També cal dir que hi havia poca participació. Si hi hagués classificació per edat possiblement tindria copa.
A l'arribada m'espera una bossa amb regals i tots els serveis: aigua a dojo, dutxa i un avituallament al voltant d'unes taules amb pa amb tomàquet, embotits, truita de patates, sindria i tota mena de begudes (vi, cerveses). Acabat el dinar lliurament de premis i regals (m'enduc una motxilla petita) per tots els participants a la cursa i tornada a casa amb ganes de repetir experiència en la propera edició.
I ara a entrenar de nou amb una certa continuïtat i distàncies una mica més llargues.