dijous, 14 de maig del 2009

Copa a Vilallonga de Ter

Nova cursa de Copa Catalana sota mateix del Pirineus encara ben curulls de neu, en un terreny nou i amb forts desnivells. D'entrada una pre-sortida de 30 minuts i ens hem d'enfilar per un camí costerut fins a la sortida real.
Aprofito aquesta pujada per trotar una mica i escalfar.
Tinc bones sensacions i ganes de veure si a la tercera serà la vençuda i guanyo la primera cursa de la temporada. Tinc 5200 metres, 20 fites i 310 metres de desnivell. Encara que sempre és difícil fer càlculs en aquestes curses, penso que entre 1-15 i 1-20 pot ser un bon temps.
Només començar ja toca pujar encara que sigui per una pista forestal fins la primera fita. La segona és molt més fàcil. I a la tercera tornem a pujar. Quan ja suposo que estic a la seva alçada comprovo que m'he desviat una mica, però no em costa de trobar.
Si aconsegueixo mantenir-me a nivell arribaré a un camí que em menarà fins a la 4. Però com sempre no aconsegueixo seguir a nivell (aquesta és una de les meves assignatures pendents) i quedo molt per sota del
camí que buscava, i per tant en toca pujar de nou. És un bosc molt brut degut a la tala d'arbres que s'ha fet aquest any. No m'agrada. 4 i 5 són molt properes i ja estan.

Foto Aligots


La 6 queda lluny i toca tornar a pujar de valent. Opto després de deixar un camí per fer-ho a poc a poc i en diagonal. Hi ha algun moment que no sé amb exactitud on sóc. Arribo al camí que està a prop de la fita, però identifico malament la corba on em trobo. Estava molt a prop de la fita, però aquesta errada em farà perdre molt de temps. Un cop trobada em dic a mi mateix que tinc que concentrar-me més per no fer ja més errades i així serà fins el final. Miro els parcials i en aquesta fita estava sisè. I a partir d'ara recuperaré posicions fins fer tercer.
Fins la 9 tot és baixada, però de nou toca pujar fins a la 11. Se'm fa pesat tornar a pujar. Ara sí ja tot és baixada i són fàcils i ràpides de localitzar. Gaudeixo molt en alguna baixada pel dret i pel mig d'algun camp a tota velocitat. La 18 ja estic abaix del tot. El final és pla i toca esforçar-se per mantenir un bon ritme final i arribar amb 1-23-13. Llàstima de l'errada a la 6. Bon avituallament, xerrada i comentari amb els companys i nou podi tot esperant la propera cursa de Copa també als Pirineus.