diumenge, 31 de maig de 2009

Gaudeixo de nou dels Inferns de Bellestar

Després del meu nefast relleu en la cursa de relleus del dissabte afronto la cursa de Copa del diumenge amb un cert aire de revenja personal i amb el desig de recuperar les bones sensacions. Bellestar és un terreny que m'agrada i del que conservo bons records de les dues curses de la temporada passada.
Arribo amb molt de temps i puc fer un bon escalfament. La cursa és curta, només 2100 metres, 13 fites i 155 metres de desnivell, per tant l'objectiu és baixar de l'hora. Començo concentrat i en les primeres fites opto per no arriscar i cercar referències clares en el terreny que em permeten assolir les 3 primeres fites possiblement lent però amb seguretat i confiança, i al mateix temps situar-me al mapa.
En el recorregut cap a la 4 no tinc clar on estic situat en el mapa i opto per ser prudent anar enrere i baixar fins els camps per tenir una referència clara. Ara sí ja només tinc que enfilar-me pel tàlveg correcte, el primer de tots i allà dalt està la fita esperant-me tota sola. Flanquejo el turó amb molt de compte de no relliscar i des de dalt cerco el tàlveg on m'espera la 5. Baixo ràpid fins a la riera. M'aturo un moment. Vaig bé i segueixo. Abandono la riera per cercar la 6. Allà dalt està.
I de nou ja estic corrent per la riera fins arribar a un petit corriol. No ho tinc clar i cerco l'avituallament marcat al mapa per orientar-me bé. Ara si, en direcció a un altre de les rieres que fa una mena de ziga-zagues, i en un tàlveg a la meva dreta està la fita 7. M'enfilo a dalt de tot, però no es pot pas baixar per
l'altra banda. Tinc que tornar de nou a la riera fins sortir a un camp obert. Corro pel mateix i l'abandono per pujar cap a la 8. De nou avall al camp. El travesso i aquí tinc petits dubtes de si estic davant del tàlveg on hi ha la 9. Després de mirar el mapa i el terreny amb atenció em decideixo i allà està. Torno al corriol que havia deixat i de nou estic en un camp obert. El travesso i pujo cap la 10. Nous dubtes sobre quin és el tàlveg correcte, però des de baix mateix ja la veig.

Entro en la recta final de la cursa, 3 fites fàcils, camí de l'arribada. Una errada de concentració em fa perdre temps en la 12. Vaig de cara a un arbre i em trobo amb una fita que no és meva. Confiat, ja no mirava el mapa. Em tinc que torna a situar. Possiblement he perdut més d'un minut. Malgrat això arribo eufòric. Sóc conscient que he fet una bona cursa. Ha estat una cursa ràpida 49-52. Torno a ser segon darrera de l'imbatible Joan Sánchez un expert, segur i ràpid orientador.
Aspectes que crec que tinc que millorar és ser més ràpid en prendre les decisions i no dubtar tant. I és evident tampoc perdre la concentració en els moments finals de la cursa.

dissabte, 30 de maig de 2009

Campionat de Catalunya de relleus

Encara no han passat 6 mesos que ja torna el Campionat de Catalunya de Relleus. Aquest cop forma part dels 2 dies dels Pirineus a la Cerdanya en concret a Bellver. Fa un dia gris i desagradable en alguns moments ventós i amb pluja intermitent. Tornem a presentar el mateix equip en la categoria d'homes veterans i en el mateix ordre de sortida (Iñaki, Maneli jo), i un equip femení sènior format a darrera hora.
La sortida en massa de tots els equips és espectacular. Des del centre de competició es pot veure com els orientadors passen per una de les fites. L'Iñaki ha fet una molt bona cursa i ens ha deixat ben col·locats. És
un terreny amb força desnivell, boscós, però net per córrer sense massa dificultats i amb moltes pedres.
No hem vist al Manel passar per la fita vista i el tenim arribant i jo encara no estava preparat. Surto a tractar de millorar la nostra posició del campionat del desembre, però malgrat trobar sense dificultats les dues primeres fites aviat sóc conscient que avui em costa estar centrat en la cursa. I vaig tenint petites dificultats gairebé en totes les fites fins arribar a la 8.
En aquesta hi passo més de 20 minuts quan amb 3 o 4 eren suficients. Feia molt de temps que no tenia una errada d'aquest tipus. De fet em va costar molt ser conscient d'on estava. A partir d'aquí vaig anar fent, però sense forçar físicament, el desnivell era molt pronunciat i no valia la pena cansar-se més del compte. Vaig fer un dels pitjors temps de tots els rellevistes 1-35 per 3600  metres, 15 fites i un desnivell de 250 metres, quan en realitat es podia fer al voltant d'una hora sense massa problemes. Tota una decepció. Va estar una llàstima, ja que van repetir la mateixa posició que feia uns mesos (11è) quan podíem haver quedat dins del top-10 amb relativa facilitat.



L'equip femení sènior tot i ser debutant va assolir la 7ª posició i entre els dos equips van aconseguir un bon grapat de punts per la classificació de clubs de la Copa Catalana.

divendres, 15 de maig de 2009

Cursa Sant Quirze. Memorial David Rovira

Ben a prop de casa tinc una cursa de 10 Kms. i cap allà vaig tot escalfant. L'organitza corredors.cat una associació plena d'amics del món del córrer, a alguns fa ja un bon grapat d'anys que els conec.
Escalfo i em poso a la sortida. L'objectiu baixar de 50 minuts. És un circuït de dues voltes de 5 kms. Surto al darrera. El primer tram és de pujada i no és fins el km. 1 que no atrapo al globus dels 50 minuts (4-51). Faig tot el segon km. en pujada darrere el globus i veig i saludo a uns quants amics que ja van de baixada (Jaume, Sergi, Salva, Anna, Xavier, ....) Girem (5-04) i ara tot el km. 3 és baixada. Deixo a la llebre dels 50 i passo el km. en 4-14. Veig a poca distància a l'Arcadi i miro d'atrapar-lo, però no és possible. Acabo la volta amb 24 (pas dels dos darrers kms. 4-49 i 4-57).

A veure si puc millorar en la segona volta, penso. Però aviat sóc conscient que no serà possible. En les pujades em costa mantenir el ritme i m'avança força gent que després avanço a les baixades.
Però en aquestes no recupero tot el que perdo en les pujades. En aquesta segona volta tots els km. excepte el que és de baixada són per sobre de 5 (5-05, 5-16, 4-21, 5-05 i 5-01).
Quan ja veig l'arc d'arribada m'atrapa la llebre de sub-50 i amb ell acabo la cursa. 25-01 la segona volta i 49-01 temps final. Ha estat el meu 29è 10000 i tots ells per sota de 50 amb un millor temps de 41-08 a la Cursa de Sant Antoni del 2001 sota un gran diluvi.

dijous, 14 de maig de 2009

Copa a Vilallonga de Ter

Nova cursa de Copa Catalana sota mateix del Pirineus encara ben curulls de neu, en un terreny nou i amb forts desnivells. D'entrada una pre-sortida de 30 minuts i ens hem d'enfilar per un camí costerut fins a la sortida real.
Aprofito aquesta pujada per trotar una mica i escalfar.
Tinc bones sensacions i ganes de veure si a la tercera serà la vençuda i guanyo la primera cursa de la temporada. Tinc 5200 metres, 20 fites i 310 metres de desnivell. Encara que sempre és difícil fer càlculs en aquestes curses, penso que entre 1-15 i 1-20 pot ser un bon temps.
Només començar ja toca pujar encara que sigui per una pista forestal fins la primera fita. La segona és molt més fàcil. I a la tercera tornem a pujar. Quan ja suposo que estic a la seva alçada comprovo que m'he desviat una mica, però no em costa de trobar.
Si aconsegueixo mantenir-me a nivell arribaré a un camí que em menarà fins a la 4. Però com sempre no aconsegueixo seguir a nivell (aquesta és una de les meves assignatures pendents) i quedo molt per sota del
camí que buscava, i per tant en toca pujar de nou. És un bosc molt brut degut a la tala d'arbres que s'ha fet aquest any. No m'agrada. 4 i 5 són molt properes i ja estan.

Foto Aligots


La 6 queda lluny i toca tornar a pujar de valent. Opto després de deixar un camí per fer-ho a poc a poc i en diagonal. Hi ha algun moment que no sé amb exactitud on sóc. Arribo al camí que està a prop de la fita, però identifico malament la corba on em trobo. Estava molt a prop de la fita, però aquesta errada em farà perdre molt de temps. Un cop trobada em dic a mi mateix que tinc que concentrar-me més per no fer ja més errades i així serà fins el final. Miro els parcials i en aquesta fita estava sisè. I a partir d'ara recuperaré posicions fins fer tercer.
Fins la 9 tot és baixada, però de nou toca pujar fins a la 11. Se'm fa pesat tornar a pujar. Ara sí ja tot és baixada i són fàcils i ràpides de localitzar. Gaudeixo molt en alguna baixada pel dret i pel mig d'algun camp a tota velocitat. La 18 ja estic abaix del tot. El final és pla i toca esforçar-se per mantenir un bon ritme final i arribar amb 1-23-13. Llàstima de l'errada a la 6. Bon avituallament, xerrada i comentari amb els companys i nou podi tot esperant la propera cursa de Copa també als Pirineus.