Amb aquesta cursa reprenc la Copa Catalana. Abans de l'estiu seran 6 curses en 9 setmanes, per tant en poc temps es decidirà una part important de la temporada. Fa tan sols uns 6 mesos que vam córrer en aquest mapa, per tant al llarg de la setmana he pogut repassar el mapa amb atenció per preparar la cursa.
En aquella ocasió van ser 3800 metres, 205 de desnivell i 20 fites i avui serà una mica més llarga, però menys fites: 4300 metres 230 de desnivell i 17 fites. Surto el penúltim de la meva categoria. Darrera meu a
tres minuts surt en Joan Sánchez, el favorit de la categoria.
tres minuts surt en Joan Sánchez, el favorit de la categoria.
El lloc de sortida ha canviat, però el conec de l'any passat. Un cop al triangle decideixo ràpidament pujar per un corriol que tinc a la meva esquerra.
Travesso un camí i arribo al camí de dalt que prenc a l'esquerra. Un cop a la corba cerco el grup de pedres on trobaré la primera fita.
Travesso un camí i arribo al camí de dalt que prenc a l'esquerra. Un cop a la corba cerco el grup de pedres on trobaré la primera fita.
Per anar a la segona intueixo que l'itinerari òptim és anar a nivell, però no m'aturo a pensar i recordant una part de la cursa de la temporada passada pujo fins al camí i corro fins voltar un turó.
Un cop allà deixo el camí observo un grup de pedres que vull utilitzar de punt d'atac i des d'allà ja localitzo on tinc la segona fita.
Un cop allà deixo el camí observo un grup de pedres que vull utilitzar de punt d'atac i des d'allà ja localitzo on tinc la segona fita.
Remunto de nou fins el camí. Corrent veig a la meva dreta la fita 11. Haig d'agafar un camí a la dreta. L'agafo, però resulta que és un petit torrent i no un camí i tinc que rectificar. De nou corrent pel camí. Torno intuir que deu haver-hi una forma d'arribar a la fita 3 sense tenir que pujar i després baixar, però no tinc clar de ficar-me en una zona de verd fosc i prefereixo assegurar. Quan m'apropo a la fita ja veig que hi ha gent que hi torna. Allà vaig i ja és meva.
La 4 sembla fàcil i així és. El camí fins a la corba i després enfilar-me, allà està. Mentre anava pel camí ja he estudiat l'itinerari fins a la 5. Simplement pujar fins la pista forestal, desviant-me una mica cap a la dreta i cercar la fita a l'altra banda del camí a darrera d'una roca.
La 6 no cau lluny. Segueixo pujant travesso el camí. És una zona de moltes roques i pedres. Comença a ploure. Primer només són unes poques gotes i de cop i volta es converteix en un xàfec important. Veig al Mariano que havia sortit molt abans. M'estic apropant a la fita. Crec que la tinc per sobre meu, però en localitzo una més avall. Estic gairebé segur que no és meva, però no puc evitar la temptació d'anar a mirar-ho. Evidentment no ho és. Torno a pujar. Aquesta és una errada massa freqüent i que encara no he après a evitar. Veig arribar al Joan Sánchez que ja m'ha atrapat.
Passa ell primer per la fita i després jo.
Passa ell primer per la fita i després jo.
La 7 està pràcticament en la mateixa corba de nivell. Travesso una zona de vegetació per agafar un corriol que em portarà al grup de roques on hi ha la fita. És un gran laberint de roques. Suposo que estem al que anomenen les Roques d'en Boquet. Segueix plovent. Es tracta de trobar la roca on hi ha fita. Ja la tinc!
La 8 es tracta d'acabar de travessar aquest grup de roques i un camp. Està a l'altra banda. Correm pel mig del camp amb el Joan i ja està.
Sortint de la 8 prenem opcions diferents. Vaig a buscar el camp del costat i travesso una pista per baixar per un tàlveg fins la següent pista forestal i allà seguir a nivell per un bosc net fins trobar la fita.
Ens trobem corrent per una pista de nou amb el Joan i també amb el Josep Mª. La fita queda a la nostra dreta. El primer en deixar la pista és el Joan i després ho faig jo. No està on la busco. És una zona complexa i necessito orientar-me bé. Penso que tant el Joan com el Josep Mª ja la deuen haver trobat i estic allà perdent temps. Em costa, però finalment identifico la zona oberta en la que em trobo en el mapa i ràpidament localitzo la fita. Allà també trobo a l'Adrià que havia sortit 3 minuts abans que jo.
Baixo cap a la pista forestal. Allà estant també el Joan i l'Adrià. Baixo per un lloc diferent que ells. Topo amb arrel i ja soc per terra. Sort que caic en tou. Baixo corrent per la part de dalt d'un tàlveg que tinc a la meva dreta. Ja no plou. Em tinc que aturar a cordar-me la sabatilla. Estic xop. Vaig baixant. Tinc la sensació de que he baixat massa, quan identifico al mapa on estic, una zona oberta, i tinc al davant el bosquet on té que haver-hi la fita al peu d'una roca. Així és.
I ara toca córrer. Baixo al camí. Vaig a tope. Suposo que tinc al Joan i a l'Adrià per davant. La 12 està sota un pont. Arribo a sota el pont, però no hi ha la fita. Quedo descol·locat. No pot estar a un altre lloc. L'hauran robat ? Arriba el Joan. Li passa el mateix que a mi. Estem desconcertats. No sabem què fer. Decidim continuar endavant. Està arribant a l'Adrià i li diem que no busqui que allà no hi és. Uns metres més
enllà hi ha un altre pont i la fita. Estem convençuts que no està ben col·locada. Però a casa amb tranquil·litat és evident que l'error és nostre.
Al mapa hi ha dibuixats dos ponts, però difícils d'identificar amb les presses.
enllà hi ha un altre pont i la fita. Estem convençuts que no està ben col·locada. Però a casa amb tranquil·litat és evident que l'error és nostre.
Al mapa hi ha dibuixats dos ponts, però difícils d'identificar amb les presses.
I ara si que ja tot és córrer pels carrers del poble fins al final. Em tinc que tornar a parar a cordar-me la mateixa sabatilla. Haig d'exprimir-me per recuperar una mica de temps al Joan, i així ho faig. Al final han estat 1-03-38 en 2ª posició i a 2-30 del primer, el Joan. He acabat amb molt bones sensacions en una cursa que he gaudit molt. Potser i pensat ara en fred tinc que donar-me una mica més de temps a prendre algunes decisions d'elecció d'itinerari.
A l'arribar tinc molt de fred. Vaig ràpidament a la dutxa. Surt el sol i mentre esperem el lliurament de premis podem gaudir d'una excel·lent botifarra, per alguna raó és el trofeu Boti-Farra.
Josep Mª Dedeu corrent xop i concentrat
Foto Farra-O
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada