dissabte, 27 de desembre de 2008

Resum atlètic 2008

Aquest any més que atlètic l'hauria de titular orientador, ja que gairebé he dedicat l'any en exclusiva a les curses d'orientació (30 al 2008, per 16 al 2007).
Tan sols he participat en una cursa d'asfalt, però ben especial. Mai havia estat al circuït de Catalunya i després de molts anys de posposar-ho, finalment vaig anar a córrer el 10000 que fa anys que organitzen allà per una causa solidària. Córrer pel mateix lloc on ho fan els F1 i les motos, va ser tota una sensació.
Per segon cop he corregut en pista. Fa ben pocs dies en les 24 hores per relleus en pista a Can Dragó formant part de l'equip de l'es-k-mot. A més ho vaig fer a la matinada. Una experiència ben agradable que m'agradarà repetir.
També va ser especial córrer la marató de Sant Llorenç del Munt amb una bona colla d'amics tancant els diferents controls de la cursa i sense preparació prèvia específica.
I dues curses més, dues de les habituals, la cursa de muntanya del Farell i rodant per riu Ripoll amb pluja, fred i fang el dia de Sant Esteve.
De les 30 curses d'orientació 14 han estat de Copa Catalana, amb tres curses per oblidar, l'Espluga Calba, la inaugural de la temporada, La Mussara i Rupit. En les tres amb una errada en la que vaig perdre molt de temps. En la resta faig fer podi, en quatre ocasions en el graó més alt: Arenys, Bellestar, Torroella i Mataró sota un bon aiguat. D'aquestes dues últimes són de les que estic més satisfet.
Per primera vegada he participat en dues curses de la Lliga Espanyola a Moià. Són curses amb molta més gent, molt ben organitzades i de més dificultat tècnica, però de tot s'aprèn.
Una altra novetat van ser les curses de llarga distància, tant la Marató-O del Raid Rebost com el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga a Can Barata. M'agraden aquest tipus de curses i segur que repetiré. Les que també m'agraden són les curses urbanes o semiurbanes que no impliquen massa problemes d'orientació, però que són stressants ja que són molt ràpides i en les que el cap funciona a 100 per hora.
He acabat l'any amb 1600 km., un dels anys amb menys km. De fet m'haig de remuntar al 1992 per trobar un any amb menys km. que aquest. L'any passat tampoc va ser una temporada amb massa quilometratge total. 
Ja porto més o menys 30 anys corrent de manera continuada i he superat els 40.000 km. el que em permetria donar la volta sencera a la Terra per l'Equador. He participat en 217 curses, 70 d'elles de muntanya i en 53 curses d'orientació més de la meitat fetes en aquesta temporada.
Pel 2009 em proposo tornar a superar els 2000 kms anuals, seguir participant en les curses de H45 de la Copa Catalana d'orientació i també participar en dues curses de muntanya emblemàtiques com són la del Pedraforca i la Olla de Núria. També m'agradaria tornar a alguna cursa d'asfalt no massa llarga, algun 10000 per recuperar les sensacions de córrer a ritmes una mica alts, per sota de 5, ara pràcticament oblidats amb tanta orientació i tanta muntanya.

divendres, 26 de desembre de 2008

Aigua, fang i fred

Aquest matí era la cursa del Riu del Ripoll com cada dia de Sant Esteve des del 2002. He sortit de casa corrent, el terra estava moll, però encara no plovia. A la Ronda Zamenoff, un bon samarità (l'Orzo) ha tingut pietat i m'ha baixat en cotxe fins a les pistes.

Un cop allà em passo l'estona saludant a coneguts. Sembla que avui tothom s'ha posat d'acord per venir a aquesta cursa. Hi ha una cua enorme per recollir el pitrall. Per megafonia diuen que on es donarà la sortida fins que tothom tingui el pitrall. Decideixo escalfar en lloc d'estar-me allà parat. Quan veig que ja no queda pràcticament ningú m'hi apropo, recullo el pitrall i em poso al darrera de tot a punt per sortir. Encara hem d'esperar una bona estona.
Un cop passat el primer km. (més de 6 minuts) començo a accelerar el ritme i vaig així fins el km. 7 passant de 5-25 a 4-50, però aquí ja en tinc prou i em deixo anar fins al final, per acabar en 50-12,  un minut més que fa dos anys, la meva darrera participació a 5-28 el km. i el 439 de 551 arribats.

Està clar que no tinc ritme de cursa i necessito posar-me a entrenar amb una mica de seriositat si vull millorar el meu rendiment. Al llarg de la cursa no ha parat de ploure. La pluja i en conseqüència els bassals i el fang ha anat a més.
I un cop acabat, torno corrent cap a casa tot xinoxano sota la pluja que no para de caure en cap moment. Arribo a casa ple de fang, molt mullat i amb sensació de fred. Una dutxa ben calenta em reanima i em deixa a punt per encara el dinar de festa d'aquest dia.

dijous, 25 de desembre de 2008

Relleus d'orientació

Han passat poc més de 4 hores del meu relleu de les 24 hores en pista i ja estic a Gavà per participar en el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació.
És la meva primera participació en una cursa d'aquestes característiques.
Fa un dia fred, però amb un sol agradable. El Centre de competició és davant de la platja. Quan arribo, l'Iñaki, que fa el primer relleu ja està corrent. Participem en la categoria de Homes Veterans. Hi ha 20 equips inscrits. El Manel el segon rellevista està inquiet esperant l'arribada de l'Iñaki. Ja està aquí i el Manel arranca la seva participació.
 
Jo sóc el tercer rellevista, i últim. L'Iñaki en fa cinc cèntims del terreny i em dóna alguns consells a tenir en compte.
Estem situats en la posició 10. Hem de mantenir-la. No és un mal resultat tenint en compte el potencial dels equips. Escalfo una mica, no massa. Em noto cansat i les cames una mica encarcarades per l'esforç de la matinada.
Ja estic en la zona de sortida esperant al Manel. Per megafonia anuncien la desclassificació d'alguns equips per diferents errades. Decideixo assegurar les fitesi no caure en errors que poden suposar la desclassificació de l'equip. Arriben els primers equips sèniors i veterans. Les primeres posicions estan en pocs segons i minuts, el tercer rellevista serà clau. Van arribant i finalment veig al Manel  allà lluny. Em preparo.
Ja estic en carrera. Ja tinc el mapa: 6200 metres i 27 fites. La primera fita està lluny. Em costa imprimir velocitat a la meva cursa pels carrers de Gavamar. Passo a l'altra banda de l'autopista pel pont de vianants.
La primera dificultat està en la fita 5. Està en un matoll en una zona oberta. Arribo al matoll on crec que la trobaré però allà, hi ha una fita que no és la meva.
Perdo temps cercant quin és el matoll correcte. Em torno a posar en marxa a estones corrent, però també a estones caminant.
En la fita 11 estic en el grup de matolls que toca, però no veig la fita. Està molt amagada i tinc que donar tota la volta. La 14 me la passo de llarg. Està en un forat i he passat pel costat sense veure-la. Trobo una fita que no és meva, em reoriento i ja tinc la 14. Segueixo endavant i tracto d'anar el més depressa possible. No tinc dificultats a trobar les fites, però les cames no poden anar més ràpid.
Després de la 19 torno a passar el mateix pas de vianants i encaro la darrera part de la cursa. Coincideixo amb un “llop” del xinoxano i anem gairebé junts fins el final, malgrat que no triem les mateixes opcions de ruta. La zona on cal córrer per la platja es fa dura i feixuga. Fem la 26 i la 27 junts, ell les passa primer. Esperonat al final per l'Iñaki i el Manel esprinto per avançar-lo.
No pot ser i em guanya. Ens ho hem passat molt bé.
 



Ha estat 1-05-28, el pitjor temps dels tres relleus, per un temps total de 2-55-05 i 11ès en la classificació final.
Parlem una estona tots tres de les respectives curses i de les dificultats i errades en les mateixes. Ens ha agradat la experiència i ens agradarà animar als companys del club a participar en properes curses d'aquest
estil.
L'Iñaki i el Manel marxen, jo em quedo a la festa final de temporada de la FCOC on després d'un dinar fan el lliurament de premis tan de les diferents categories de la cursa de relleus com de la Copa Catalana.
Així pujo al darrer podi de la temporada com a guanyador de la categoria H45.



Ara tocarà fer balanç de la temporada i començar a planificar la següent.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Relleus d'orientació

Han passat poc més de 4 hores del meu relleu de les 24 hores en pista i ja estic a Gavà per participar en el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació.
És la meva primera participació en una cursa d'aquestes característiques.
Fa un dia fred, però amb un sol agradable. El Centre de competició és davant de la platja. Quan arribo, l'Iñaki, que fa el primer relleu ja està corrent. Participem en la categoria de Homes Veterans. Hi ha 20 equips inscrits. El Manel el segon rellevista està inquiet esperant l'arribada de l'Iñaki. Ja està aquí i el Manel arranca la seva participació.
 
Jo sóc el tercer rellevista, i últim. L'Iñaki en fa cinc cèntims del terreny i em dóna alguns consells a tenir en compte.
Estem situats en la posició 10. Hem de mantenir-la. No és un mal resultat tenint en compte el potencial dels equips. Escalfo una mica, no massa. Em noto cansat i les cames una mica encarcarades per l'esforç de la matinada.
Ja estic en la zona de sortida esperant al Manel. Per megafonia anuncien la desclassificació d'alguns equips per diferents errades. Decideixo assegurar les fites i no caure en errors que poden suposar la desclassificació de l'equip. Arriben els primers equips sèniors i veterans. Les primeres posicions estan en pocs segons. El tercer rellevista serà clau. Van arribant i finalment veig al Manel allà lluny. Em preparo.
Ja estic en carrera. Ja tinc el mapa: 6200 metres i 27 fites. La primera fita està lluny. Em costa imprimir velocitat a la meva cursa pels carrers de Gavamar. Passo a l'altra banda de l'autopista pel pont de vianants.
La primera dificultat està en la fita 5. Està en un matoll en una zona oberta. Arribo al matoll on crec que la trobaré però allà, hi ha una fita que no és la meva. Perdo temps cercant quin és el matoll correcte. Em torno a posar en marxa a estones corrent, però també a estones caminant.
En la fita 11 estic en el grup de matolls que toca, però no veig la fita. Està molt amagada i tinc que donar tota la volta. La 14 me la passo de llarg. Està en un forat i he passat pel costat sense veure-la. Trobo una fita que no és meva, em reoriento i ja tinc la 14. Segueixo endavant i tracto d'anar el més depressa possible. No tinc dificultats a trobar les fites, però les cames no poden anar més ràpid.
Després de la 19 torno a passar el mateix pas de vianants i encaro la darrera part de la cursa. Coincideixo amb un “llop” del xinoxano i anem gairebé junts fins el final, malgrat que no triem les mateixes opcions de ruta. La zona on cal córrer per la platja es fa dura i feixuga. Fem la 26 i la 27 junts, ell les passa primer. Esperonat al final per l'Iñaki i el Manel esprinto per avançar-lo. No pot ser i em guanya. Ens ho hem passat molt bé.
 



Ha estat 1-05-28, el pitjor temps dels tres relleus, per un temps total de 2-55-05 i 11ès en la classificació final.
Parlem una estona tots tres de les respectives curses i de les dificultats i errades en les mateixes. Ens ha agradat la experiència i ens agradarà animar als companys del club a participar en properes curses d'aquest
estil.
L'Iñaki i el Manel marxen, jo em quedo a la festa final de temporada de la FCOC on després d'un dinar fan el lliurament de premis tan de les diferents categories de la cursa de relleus com de la Copa Catalana. Així pujo al darrer podi de la temporada com a guanyador de la categoria H45.



Ara tocarà fer balanç de la temporada i començar a planificar la  següent.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Una hora nocturna en pista

Després de tants anys fent curses aquest diumenge ha estat ben especial: dues curses que eren tota una novetat per mi i en un interval de menys de 6 hores.
Només tenia dues experiències d'enllaçar dues curses en un cap de setmana. Van ser dos anys seguits per la Festa Major de Sabadell. El primer any vaig córrer el dissabte els 10 kms. de Matadepera i l'any següent la nit abans participava en la primera edició del Burriac Attak una cursa formidable.
Però aquesta vegada les dues curses eren el diumenge i les dues de  relleus. La primera eren les 24 hores per relleus d'una hora en pista dins dels actes organitzats per corredors.cat per acompanyar als valents de les 24 hores en pista per la marató de TV3. Els companys de l'es-k-mot vallesà amb qui fa anys que comparteixo entrenaments i curses després de molt pregar al final vam aconseguir fer un equip.
Em corresponia córrer de 5 a 6 de la matinada. He arribat a les  pistes mitja hora abans. Estava corrent la Mª Pau alma mater de l'equip de les 24 hores de l'es-k-mot. També estaven corrent els de les 24 hores i els de les 6 hores. Fa fred i a poc a poc a mesura que escalfo em vaig quedant amb la roba per córrer. Ja està tot a punt, a la següent volta es produirà el relleu. Arriba la Mª Pau i ens canviem el xip i apa a córrer.
És la meva segona experiència en pista. Correm pel carrer 6 al costat dels de les 24 hores. Els de les 6 hores corren pel carrer 1, en direcció oposada a la nostra, així que al llarg de l'hora ens creuem moltes vegades i puc donar ànims als coneguts.
La meva idea inicial era agafar-m'ho amb tranquil·litat però em vaig animant, sobre tot, quan veig a algun corredor al davant o quan algun altre em dobla. Les primeres voltes les faig entre 2-11 i 2-15, per després baixar el ritme i estabilitzar-lo entre 2-16 i 2-19. Però em torno a animar i en el darrer tram de la cursa faig les meves millors voltes entre 2-08 i 2-02. Acaben els de les 6 hores i dues voltes més tard acaba també el meu relleu.
Al final han estat 27 voltes en una hora, al voltant de 11,7 km. I a un promig de 2-13 per volta. M'ha agradat l'experiència i el proper any voldré repetir.
En Josep Massaguer de la Garriga puja al podi ha recollir la copa de tercer de les 6 hores. Està content i satisfet. Peto la xerrada amb companys i coneguts i torno a casa a descansar una estona abans de marxar cap a Gavà a participar en la segona cursa de la jornada.

diumenge, 7 de desembre de 2008

La tradició del Farell


Arriba el darrer diumenge del mes de novembre i cap al Farell falta gent, a complir la tradició dels darrers 16 anys participar en la cursa de muntanya del Farell. És una cursa que m'agrada.
Encara que no es pot qualificar realment de cursa de muntanya hi trobem unes bones pujades i, sobre tot, els dos kms. de baixada ja a la part final de la cursa on es pot gaudir d'allò més.
L'afronto amb molt poc entrenament. De fet per diverses raons fa dies que no aconsegueixo ser regular i faig molt pocs kms. a la setmana.
Precisament aquesta darrera setmana no he sortit cap dia a córrer.
Malgrat les previsions no fa massa fred a la sortida. M'he oblidat el xip a casa. La falta de costum. Retrobo una bona colla de companys que feia dies que no veia després de tota una temporada dedicada a les curses d'orientació. Sense escalfar massa, ja estic a punt per la sortida. No tinc un objectiu clar, excepte fer la cursa sense patir massa.
En els primers kms. pel poble així com en la primera pujada tinc bones sensacions.


Arribo al final de la pujada amb 26 minuts, igual que en l'edició de l'any passat


Però a l'encarar la primera baixada ja veig que no tinc les cames per massa alegries.
Noto la falta d'entrenament, i començo a perdre temps. Passo la meitat de la cursa amb 35 minuts, dos minuts més que l'any passat. Aleshores agafo el meu ritme i em reservo per arribar bé al tram final de baixada i poder-la gaudir. Poc abans d'arribar-hi m'atrapa la Dolors.
Ja està ja només queda la baixada. Porto gairebé 55 minuts. Em llanço i començo a avançar corredors, però al poc de l'inici de la baixada noto una punxada al bessó esquerra i decideixo ser conservador i baixar xino-xano. No para d'avançar-me gent.
Tinc clar que tinc que començar a entrenar de forma planificada i no simplement quan en tinc ganes. Haig de pensar en cercar alguns objectius de curses de muntanya a part de les curses d'orientació que m'ajudin a planificar els entrenaments i al mateix temps en serveixen de motivació.
Enfilo els darrers metres de la cursa per acabar en 1-11-02, el meu pitjor temps de llarg en les 16 edicions de la cursa. 


Ho tinc fàcil en la propera edició per millorar el temps.