De
nou tornava a ser en una cursa d’orientació de la Copa Catalana. Aquest
cop era al petit municipi de El Brull, amb unes esplèndides vistes del
Pla de la Calma i el Matagalls per una banda, i la vall del Congost, la
plana de Vic i els cingles del Bertí a l’altra i amb un magnífic
paisatge de tardor amb tota la seva varietat de colors.
Torno
a tenir la hora de sortida al voltant de les 11, el que em permet fer
un bon escalfament i parlar una estona amb els companys abans de sortir.
Avui són 15 fites les que tinc que trobar i 6000 metres de recorregut
lineal.
Ja
em toca sortir. Ràpidament tinc el mapa orientat i vaig en direcció la
primera fita per camins amb l’objectiu d’assegurar-la. De seguida
observo que hi ha moments en que els camins no són del tot clars. Un cop
passat el primer control, en direcció a la segona travesso una zona de
bosc espès que m’alenteix molt fins arribar al costat d’un dipòsit
d’aigua, el meu primer objectiu. Oriento el mapa i em dirigeixo cap
aquesta segona fita, però em passo de llarg. Trigo una estona a
donar-me’n compte i perdo un temps preciós en la seva localització. Camí
cap el control 3 se’m fa evident que unes zones grises en el mapa
representen les zones del terreny en el que hi ha uns afloraments
rocoses, i utilitzo aquesta descoberta per trobar la tercera fita i
encaminar-me cap a la 4 en línia recta sense dificultat.
La
cinquena és lluny i decideixo seguir els camins per apropar-m’hi. En el
moment d’abandonar el camí em passo i tinc que tornar enrere. La 6 és a
prop, i a la 7 també hi vaig per camins. Travesso la carretera per
l’únic lloc permès per la organització i trobo la 8. Ara venen tres
fites en zones de bosc espès (verd fosc en els mapes) i on cal
arribar-hi seguint per una banda els camins i per altra banda les línies
elèctriques. Seguir aquestes suposa tenir que superar grans desnivells,
pel que cal ser curós a l’hora d’escollir l’itinerari i valorar bé els
desnivells i les distàncies a recórrer.
Les
darreres quatre fites està una zona oberta en les que la lectura
correcte del mapa i el terreny i poder córrer en línia recta camp a
través és l’element clau. M’agrada i gaudeixo molt d’aquesta part de la
cursa. Arribo satisfet amb la sensació d’haver fet una bona cursa. He
necessitat 1-25. Miro la classificació dels primers de la meva categoria
mentre m’hidrato i comento la cursa amb els companys. Els primers ho
han fet amb una hora. Malgrat haver millorat respecte a les darreres
curses (Santpedor i Prades)
i només ser conscient d’haver perdut 5 ó 6 minuts en la fita 2 encara
estic molt lluny dels primers i em queda molt per millorar. He fet 7è de
11, però en terra de ningú, a 14 minuts del 6è i a 17 del 8è.
La temporada està acabant i tinc que començar a pensar com encararé la propera temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada