diumenge, 25 de novembre del 2007

De nou al Farell, i ja van 15!

Aquest matí he enfilat de nou cap a Caldes de Montbui per fer la cursa del Farell una altra vegada. És una cursa que m’agrada. Per sort avui no feia el fred de diumenge passat. La temperatura era ideal per córrer. Com que darrerament entreno poc he decidit sortir conservador i córrer els primers kms. d’asfalt acompanyant al Pau, que està preparant la marató de Barcelona amb l’Abel Antón de manager. No tinc cap objectiu de temps previ, simplement sortir a gaudir del córrer un matí de diumenge pels boscos de la muntanya del Farell.  
Foto de David

Tal com tenia previst a l’arribar a la pista de terra que es comença a enfilar amunt he accelerat i he començat a avançar corredors. Tenia bones sensacions. Un cop a dalt comença la part dels tobogans. Porto tres minuts més que l’any passat. M’agrada aquesta part amb petites pujades i baixades, algunes força pronunciades. Tornem a passar per una zona d’asfalt i un cop ens endinsem de nou pels camins de terra passada ja la meitat de la cursa decideixo tornar a accelerar una mica, ja no queda massa de pujada i em trobo fort. Poc abans d’acabar la pujada passo a l’Ovidio, company d’entrenaments del CN Sabadell. Amb els anys que fa que faig la cursa em conec molt bé tot el recorregut i això sempre suposa una avantatge.
S’han acabat les pujades. Ara ja tot és baixada. Continuo deixant atletes enrere. Com m’agrada aquesta baixada! Acabo la cursa amb 1-03-27, gairebé 3 minuts més que l’edició de l’any passat. Aquest temps que he fet de més ha estat pel lent començament de la cursa, ja que he mantingut el retard que portava al finalitzar la primera pujada. He arribat al Parc de Can Rius molt sencer amb ganes de seguir corrent.
Per seguir la tradició tampoc m’ha tocat res al sorteig. Amb tots els anys que porto anant al Farell crec que mai m’ha tocat res. Gairebé sembla impossible!
Una bona dutxa i uns quants estiraments a sobre de la gespa artificial del camp de futbol, tota una novetat, abans de tornar cap a casa, tot pensant que ja comença a ser hora d’entrenar una mica seriosament.