De Sabadell al mar

Hivern del 2006: quan entrenava per la marató de Barcelona d’aquell any trobarem un lloc ideal per fer les tirades llargues dels diumenges: la llera del Ripoll direcció a Barcelona. Gairebé cada diumenge ens arribàvem fins a Montcada i Reixac i tornàvem a Sabadell per fer al voltant de 30 km.

Aleshores ja comentàvem que estaria be arribar un dia fins el mar. Va quedar pendent de fer.

Finalment aquest matí de Festa Major he arribat amb l’autobús fins a la Bassa de Sant Oleguer amb l’objectiu de caminar des de Sabadell fins el mar seguint primer la llera del riu Ripoll i després el riu Besòs.

Des de la Bassa de Sant Oleguer baixo al costat del riu contemplant les obres de la Pista d’Atletisme Coberta. A l’arribar al pont de Sant Perpetua pujo fins a la carretera per tal de passar a l’altra banda del riu.

De nou una pista prou ampla que corre paral·lela a la llera del Ripoll. Segurament aquest és el tros més maco de tota la caminada fins arribar a una zona industrial abans de travessar per sota els primers ponts d’autopista de la jornada. Ja soc al terme municipal de Barberà del Vallès, enrere ha quedat la Romànica.

    

Passo pel costat de la zona esportiva de Ripollet. Camino al costat d’un carril bici i a la meva dreta hi ha uns horts, en general molt ben cuidats, el riu amb força aigua, i a l’altra banda del riu veig l’autopista de Barcelona amb el seu continu anar i venir de cotxes i una mica més enllà els pisos de Ripollet.

Arribant a Montcada i Reixac travesso un pont i pels carrers d’aquest poble tan caòtic segueixo ara al costat dret del riu fins que aquest s’ajunta al Besòs que albiro un mica més enllà. Aquesta part del trajecte és la més antipàtica de tot el recorregut. Montcada està al bell mig de carreteres, autopistes i vies de tren que la converteixen en una població molt discontinua.

Travesso un pont per anar a l’altra banda del Besòs i enfilar cap a Barcelona. Ara tinc a la meva esquerra Santa Coloma de Gramanet i al fons puc veure Torre Baró i el Nus de la Trinitat. Aviat estic a la zona més espectacular de tota la caminada, el que s’anomena el Parc Fluvial del Besòs. Arran de riu hi ha una ampla franja de gespa ben cuidada i un carril útil per bicicletes, vianants i runners fent el seu entrenament. I així ja serà fins arribar al mar, objectiu de la sortida d’avui.

  

Al final des de la Bassa de Sant Oleguer fins a contemplar el mar Mediterrani han estat 4 hores i mitja. Un cop allà ens hem arribat fins el fòrum i després de dinar hem retornat a casa amb transport públic. Simplement ha estat un matí diferent.