Sona
el despertador a les 4, però faig mandres i trigo una bona estona a
posar els peus a terra. Esmorzo i preparo tot el necessari per la
sortida. A les 5.30 em poso en camí. És una matinada de lluna plena. No
estic avesat a agafar el cotxe en dia laborable, i per ser aquestes
hores de la matinada trobo que hi ha molt trànsit. A mesura que
m’allunyo de la zona metropolitana hi ha menys cotxes, però no és fins
passat Vic que la carretera comença a estar força buida.
A
les 7.30 sóc a Fontalba. Fa un fort vent i fred. M’abrigo, em poso els
guants i amunt en direcció del cim de la Dou. Veig un ramat d’isards i
abandono el camí per apropar-m’hi ja que tinc el vent en contra. Quan ja
soc a prop, uns 30 metres fugen corrent.
Recupero
el camí. El vent es cada cop més fort, sobre tot, en el tram final de
pujada que es fa feixuga. Penso que el proper diumenge per aquest camí
baixaran corrent els de la cursa de les Barraques. Què bé que s’ho
passaran!
A
les 9.10 sóc al Puigmal. Cerco un lloc arrecerat per menjar l’entrepà.
Bec aigua ja que la llauna de cervesa que portava encara està congelada.
Em passa pel cap deixar-ho estar. El fort vent és molt empipador. Però
no he fet dos hores de cotxe per només pujar al Puigmal.
Segueixo
(9.35) per la carena, primer fins el Pic petit del Segre i després fins
al Pic del Segre (10.25), ara ja sense guants. En les zones que el camí
passa per la banda francesa el vent desapareix i a més disminueix en la
seva força. Des de que he començat puc gaudir dels primers moments de
tranquil·litat i silenci sense l’empipador vent.
Passo
pel pic de Finestrelles a les 11.20 i camí cap el Pic de Núria em trobo
a la segona persona en tot el matí. La soledat és total i m’agrada.
Abans de l’ascensió al Pic d’Eina em trobo a un bon grup
d’excursionistes que porten dies de travessa pel Pirineus. A partir
d’aquí em començaré a trobar més gent, encara que no massa. El vent
continua empipant a estones, el que més em molesta és el soroll, però
excepte en els cims ara ja puc anar amb menys roba. A les 12.10 faig el
Pic d’Eina i a les 12.30 el Noufonts. He fet pràcticament tota la
travessa caminant, defugint de córrer, excepte en alguna baixada en la
que m’he deixat anar.
Arribo
al Coll de Nou Creus a les 13.30. Tinc gana i decideixo baixar a Núria a
fer un mos i donar per acabada la volteta. Els Torreneules quedaran per
una altra vegada. Faig la baixada per la Coma de Nou Creus trotant, amb
petites aturades per contemplar tot el bestiar que trobo pel camí. A
part de les tranquil·les vaques i un ramat de cavalls, està ple de
isards, i marmotes. En un moment darrera d’unes roques al mig del camí
hi ha 3 isards a uns 5 metres de distància que puc contemplar per uns instants abans no es posin a córrer.
A
les 14.30 sóc a Núria. M’aturo una estona a menjar. Ara si que em puc
beure la cervesa que portava. Encara està ben fresca. A les 15.30 agafo
el camí cap a Fontalba. Dono la travessa per acabada i decideixo
prendre’m aquest tros com un passeig, del que gaudeixo d’allò més.
Sempre m’ha agradat molt aquest camí. Veig les marques de la
Núria-Queralt del passat cap de setmana. Finalment el silenci és total.
Ja en tenia ganes. No tinc cap pressa perquè s’acabi. M’aturo contemplo
el paisatge, escolto alguns ocells, el remor de l’aigua.
A
les 17.00 arribo a Fontalba. Agafo el cotxe i cap a casa. Per la pista
em pregunto per quin motiu van construir aquesta pista que no porta en
lloc i que mantenen en molt bon estat. A poc a poc abandono la
tranquil·litat de la muntanya per apropar-me al brogit i neguit de la
gran ciutat. Com més m’apropo a casa, més cotxes i més soroll.
Aprofitant les vacances hauré de repetir-ho ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada