L'Alta Cerdanya

A l’Alta Cerdanya es poden visitar modernes instal·lacions per investigar sobre les possibles utilitzacions de la energia solar. Alguna d’aquestes amb més de 40 anys d’antiguitat. Hi ha un forn solar i una tèrmica solar ambdues molt espectaculars, no sé si massa útils. De fet, de sempre he pensat que si els diners que es malbaraten per investigar altres tipus d’energies s’haguessin gastat en la investigació de les energies renovables avui en dia les coses serien ben diferents, però segurament aquestes energies no donen tants beneficis econòmics.

En la visita al forn solar hi havia gent, però en la tèrmica no hi havia ningú i la construcció tenia l’aire a aquells escenaris misteriosos que apareixien en l’Expedient X. Un lloc solitari, amb un tancat de difícil accés, amb un edifici que semblava un antic mirador inaccessible i amb els vidres trencats, i allà al mig el gran ull de la tèrmica vigilant. De fet, un cop ho tens localitzat es veu pràcticament des de tots els indrets de La Cerdanya com un vigilant permanent i llunyà. Un cop puc accedir a veure els miralls que enfoquen els raigs solar al punt central. Tinc la impressió que allò està desert, tan sols hi ha algunes furgonetes, i puc escoltar una música molt forta que prové de les instal·lacions. Ja començava donar voltes pel meu cap l’argument per una història de misteri futurista d’aquelles de sèrie B.

       

Per l’altra banda en aquesta comarca també és fàcil topar-se amb menhirs i dolmens dels nostres avantpassats prehistòrics. Podem trobar a molt poca distància vestigis del passat més llunyà i tecnologia del que ha de ser el nostre futur.

                      

L’euro i el fet d’estar l’estat francès i espanyol tan a prop permet fer comparacions de preus, encara que només sigui per simple curiositat. Ens han cridat molt l’atenció els preus a França on es suposa que els sous són més alts. Les vivendes anunciades als aparadors de les immobiliàries són molt més econòmics, amb moltes vivendes per sota dels 100.000 €, preu pràcticament inexistent a l’altra banda de la frontera. La fruita i la verdura en general també té el mateix preu i entre els menús del dia dels restaurants de Puigcerdà i dels pobles francesos més propers tampoc hi ha tantes diferències si exceptuem el vi. La benzina si que és molt més cara. Les carreteres són molt millors les nostres que les seves amb molt més bona senyalització. Fa molts anys, això era clarament a l’inrevés.

I com, no sempre que viatjo, tinc curiositat per veure els edificis escolars, suposo que és deformació professional. A Mont Lluís vaig veure una escola dins de la ciutadella amb un mobiliari i unes instal·lacions i uns materials d’educació física realment vells i atrotinats que poques escoles del nostre país acceptarien tenir. Realment em va estranyar molt i no sé si pot servir d’exemple, però està clar que no tot el que hi ha nord enllà és molt millor, encara que moltes vegades els envegem des d’aquí.