Tornava la mitja marató a Sabadell, la meva ciutat, i em feia il·lusió córrer-la. Pensava estar al voltant de 1-45, el que suposa anar a un promig de 5 minuts el quilòmetre.
Havíem decidit sortir un grupet nombrós i anar a aquest ritme i a mesura que avancés la cursa ja cadascú posaria el ritme que la seva forma li deixés. La cursa consistia en dues voltes a un circuit de 10.5 qm. El tret de sortida és a les 10 i la calor i la humitat apreten de valent. No són les millors condicions per una bona cursa.
Havíem decidit sortir un grupet nombrós i anar a aquest ritme i a mesura que avancés la cursa ja cadascú posaria el ritme que la seva forma li deixés. La cursa consistia en dues voltes a un circuit de 10.5 qm. El tret de sortida és a les 10 i la calor i la humitat apreten de valent. No són les millors condicions per una bona cursa.
La cursa comença de baixada i al mig del grup d’atletes clavem el primer quilòmetre tal com havíem previst a 5, però com es baixada els següents tres anem una mica més ràpid. El qm. 5 ja és en lleugera pujada i noto que avui no serà el meu dia no puc seguir el ritme dels meus companys que es van allunyant, malgrat que intento seguir-los de lluny. No és possible i vaig alentint el ritme a poc a poc, passant a fer el quilòmetre per sobre de 5. La primera volta la passo amb 56 minuts, i penso que els que fan la cursa popular (una sola volta) són molt afortunats.
Tinc moltes ganes de deixar-ho estar, però segueixo. Torno a estar a la zona de baixada i tracto d’agafar el ritme d’alguns atletes i companys que em passen, però no m’és possible. Com a molt aconsegueixo seguir-los de 300 a 400 metres, però no hi ha manera d’agafar un bon ritme de cursa. I torno a enfilar la llarga pujada del circuit i els minuts van caient. Ara ja el meu ritme està per sobre de 6, un ritme una mica lamentable. La remullada en el pas per davant dels bombers va d’allò més bé. Però ara, ja només es tracta d’aguantar i arribar el més dignament possible sense cap tipus de pretensió. En alguns moments em passa pel cap posar-me a caminar, però resisteixo a la temptació i continuo corrent.
I així fins arribar als darrers metres. Finalment 2-00-33, més de 1-04 a la segona volta i el pitjor temps en una mitja de les 51 que he corregut des de fa 21 anys. cursa. La meva primera mitja també va ser a Sabadell el 1985 i vaig fer 1-56-00, va ser la segona pitjor.
De fet els comentaris generals entre tots els companys és que no ha anat gens bé: la calor, la humitat, la poca preparació en el principi de la temporada, en el meu cas, fins i tot, penso que divendres vaig donar sang. Però en realitat tot són justificacions per una mala cursa, segurament el que cal és entrenar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada