Avui
fa exactament un mes que vaig córrer la marató. Les primeres setmanes
post-marató van ser de descans físic i psicològic després dels mesos
d’entrenament i esforç de la cursa pròpiament dita. Fa pràcticament dues
setmanes que ja torno a entrenar de forma regular, 4 dies a la setmana i
amb una mitjana de 45 a 50 kms setmanals.
No
tinc reptes clars a prop, només la intenció de participar en alguna
cursa d’orientació i en algunes curses de muntanya, però de distància no
massa llarga. De moment vull oblidar-me de l’asfalt i de controlar els
ritmes de cursa kilòmetre darrera kilòmetre. Malgrat tot això em fa
il·lusió participar en un 1000 que es farà el dissabte 10 de juny a
l’estadi Olímpic. He corregut algunes vegades en l’Estadi a l’arribada
d’alguna de les maratons de Barcelona dels anys 90, però mai ho he fet
una cursa íntegrament dins de l’estadi. Tampoc mai he corregut un 1000
en pista. De fet em sembla una distància molt curta, pel que estic
acostumat a fer i tampoc tinc intenció de preparar-la específicament,
simplement aniré a veure en quin temps soc capaç de fer-ho.
A
més llarg termini penso en la mitja marató de la meva ciutat, Sabadell,
que es celebrarà per la Festa Major, el primer cap de setmana de
setembre. També em fa il·lusió poder tornar a córrer una mitja pels
carrers de la meva ciutat. Aquí va ser on em vaig iniciar en el món de
les curses populars i també en les primeres mitges en la dècada dels 80.
Aleshores només corria els mesos d’estiu per preparar la cursa de la
Festa Major i que més tard seria una mitja marató. No sé ben bé per
quines raons es va deixar de fer la mitja marató, i ara després de molts
anys la tornarem a tenir entre nosaltres.
I segur que entremig caurà alguna que altre cursa no prevista. La carn és feble i la temptació forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada