dilluns, 7 d’agost del 2000

Cacabelos – Ruitelán

Sortim a les 6.40 de nou encara fosc. El camí continua vorejat de vinyes. El Bierzo s’està convertint en tota una agradable sorpresa, pel seu paisatge, la seva gent i els seus pobles.
Villafranca del Bierzo  és un dels pobles directament lligats al camí per moltes raons, en el nostre cas ho estarà per un esmorzar cinc estrelles en una cafeteria de luxe amb una pantalla gegant amb videoclips i uns quadres magnífics fets sobre fusta còpia de quadres famosos.
Aquí hi ha dues opcions de camí, un pel mig de muntanya amb pujada i baixada i l’altre arran de carretera més planer. Fem l’opció d’aquest darrer i acabem atabalats pel dens trànsit i, sobre tot, pels grans camions i les obres d’una nova autovia.
Finalment abandonem la carretera principal per endinsar-nos en la vall del Valcarce. A les 13.00 hores som a Vega del Valcarce, però l’alberg no ens agrada i decidim continuar. Per fi arribem a Ruitelàn al voltant de les dues. Avui han estat 27 kms, i 7.15 hores de camí.
L’alberg de Ruitelàn és singular. Et trobes com a casa. Està regentat per dos nois (Luis i Carlos) i la mare d’aquest últim que havien viscut molt de temps a Barcelona. Les parets estan plenes de referència del Dalai Lama, Carlos Castaneda i Víctor Jara. Carlos ens prepara un molt bon dinar. Poc després arriben una colla molt animada de sevillans amb persones de totes les edats.
A la tarda passegem pel costat del riu tot gaudint de la seva vegetació i de la remor de les seves aigües.