Carrión de los Condes – Calzadilla de la Cueva

Definitivament optem per no fer etapes llargues. Procurarem no passar dels 20 ó 25 km. al dia. Creiem que ja és suficient. És més tenim temps i volem gaudir del camí.

Avui ha estat un altre nit de gresca al carrer. És divendres i sembla que el cap de setmana toca perdre el control fins a altes hores de la matinada. És sorprenent la gran quantitat de pubs, discos, sales de festes, etc. que veiem en els pobles que travessem, pobles per cert més aviat petits. Ara mateix recordo, Najera, Belorado. Carrión també és d’aquests. 

Malgrat tot, ens aixequem puntualment a les 6 i sortim de l’alberg a les 6.23. Encara hi ha els pubs oberts i la gent pel carrer.

Enfilem l’etapa que tothom diu que és tan terrible. De moment no ho sembla tant. Fins i tot, hi ha arbres! Esmorzem sota un arbre i seguim caminant. Ara sí que estem al mig del “Páramo” tot pla i camí absolutament en línia recta.

Arribem a Calzadilla, el primer i únic poble a les 10.23, però no hem vist la famosa alzina. L’hostaler del Belorado ens havia parlat d’una llarga recta sense arbres i amb un enorme alzina al fons a la que no s’arribava mai.

Prenem un tallat al bar, després de visitar el ruïnós alberg antic. Tothom segueix el camí, però nosaltres ens quedem. Hem fet 17 km. en 4 hores i ja en tenim prou. No estem cansats i podríem continuar, però el següent alberg és massa lluny.

Arribem a l’alberg nou. No hi ha ningú. Estem sols. Les nostres apreciacions respecte al camí, les persones que el fan i el caire que està agafant tot plegat, coincideixen amb la senyora del bar i el senyor que porta l’alberg.

Aquest també ens explica què li ha passat a la famosa alzina. Fa dos anys un tornado la va fer caure.

Amb tota la tranquil·litat del món es dutxem, rentem la roba i anem a dinar i després de la migdiada ens dediquem a escriure, llegir i passejar.

Calzadilla de la Cueva és un poble petit sense cap comerç. Periòdicament passa una furgoneta que ven tot el necessari: pa, menjar, productes de neteja.... La pregunta que ens fem, és de què viuen i què fan. Sembla excessivament tranquil i avorrit. Els únics llocs d’activitat són el bar i l’alberg.

Des que hem entrat a Castella observem que als pobles encara resten en peu i en ús, encara que no totes, cases i altres tipus d’edificis (patis, magatzems, ..) fetes amb toves.

Sopem un entrepà al bar i passegem fins al cementeri que està a les afores, tot esperant l’hora d’anar a dormir. Per cert, un cementeri curiós amb una torre de campanar al seu interior.