dissabte, 19 d’agost de 2017

Navegació entre tancs: segon dia de la O'Cerdanya


O’Cerdanya
Dissabte 12 d’agost de 2017
Mitja Distància a Sauto (Puig de La Tausse)
3,6 km. 14 fites i 90 m. de desnivell
Van ser 4,4 km. 91 m. de desnivell 58-29 i 59 de 64 classificats a 33-56 del primer


Ha tocat matinar de nou. Sóc dels primers en sortir. Correm en un lloc ben singular: un camp de tir i maniobres de l’exèrcit francès on hi ha alguns tancs.
La primera un cop he baixat una mica, tracto de fer-la a nivell. Per tal que no em passi com ahir pujo massa. Els pocs elements significatius així m'ho indiquen i haig de baixar per fitar. Després de travessar un petit curs d'aigua haig de remuntar. Em trobo en una zona oberta que no identifico al mapa. Em concentro en el relleu per trobar el sortint on hi ha la segona. La 3 resulta fàcil
En la 4 dono una mica més de volta de la necessària. Enllaço bé les dues següents i les dues que han posat per travessar la carretera.
La 9 està en una zona oberta amb moltes fites. És un bon lloc per córrer. Hi ha orientadors per tot arreu i en totes direccions. És una bona imatge del que és aquest esport. Veig una fita mica lluny a l'altra banda d'un mur de pedra. Penso que és la meva, però resulta no ser-ho. Em ressituo. Me l'havia deixat enrere. Pràcticament havia passat pel seu costat, però no li havia fet cas. La 10 és ràpida. L'11 està molt clara, però la pujada que porta a la roca on està resulta feixuga. A la 12 pujo una mica més del compte i la veig des de dalt. Dues més i ja està. Acabo satisfet de com m'he mogut en aquest terreny sense massa pèrdues innecessàries de temps i amb bona navegació  de fita a fita, però amb el desplaçament massa lent. De nou finalitzo entre els darrers de la classificació i amb un temps molt allunyat dels primers. 

divendres, 18 d’agost de 2017

Molts troncs i uns pocs cervols: primer dia de la O'Cerdanya


O'Cerdanya 
Divendres, 11 d'agost de 2017
Llarga distància a La Llagone (Coll de la Llosa)
5,5 km. 10 fites i 280 m. de desnivell
Van ser 7,7 km. 344 m. de desnivell  2-04-57 i 53 de 60 classificats a 1-02-49 del primer

La meva cursa a sobre el mapa  



Aquesta serà la meva primera experiència en una competició de 5 dies. L’escenari, la Cerdanya, ben a prop de casa. Era una oportunitat que no podia desaprofitar. Han vingut orientadors d'arreu del món. Participo en la categoria  d'homes 55. He vist que hi ha més de 70 inscrits. Quina bogeria! En les curses catalanes no passem mai d'una desena.
No sembla que estiguem en ple mes d’agost. Estem a 5 graus a l’hora de començar la cursa.
La primera cursa és de llarga distància: 5,5 km. i només 10 fites. La primera està molt i molt lluny! Tinc una bona tirada. Bon començament. Veig dues possibilitats i opto per la possiblement més llarga, però que em permet anar un tram per camí. Arribo a la corba on deixo el camí i ara toca baixar a través del bosc. No resulta fàcil ja que està ple de troncs caiguts per tot arreu. La progressió és lenta, però vaig reconeixen els elements. Per la manera que baixo penso que un cop arribat a la zona de talussos la fita em quedarà al Nord. Un cop hi sóc em sembla veure molt a prop una clariana que hi ha al Nord de la fita i començo a buscar-la en direcció Sud. No la trobo. Vaig fins la clariana per situar-me. Em trobo amb el Toni que ja m'ha recuperat 4 minuts. Des de la clariana tot resulta fàcil. La primera opció  de buscar-la al Nord era la bona. En realitat gairebé vaig estar al costat de la fita. La segona està a prop i resulta fàcil.
Nova tirada llarga fins la 3: hi ha una opció a nivell però és massa llarga. Toca fer-la pel dret: primer remuntar tot el que abans havia baixat i un cop a dalt baixar fins la pista, i des d'allà després d'alguns dubtes fins a la fita. Ens tornem a trobar amb el Toni. La 4 és de nou en pujada no tant dreta, però tantes pujades ja comencen a fer mal..  Cal enfilar-se al cim del turó on hi ha fita. A meitat de la pujada passen trotant un parell de  cérvols.  La cinquena, primer, fins un camí amb tanca i després a rumb en baixada i en compte de no passar-se-la. Torno a retrobar al Toni. La 6 és clarament a nivell. De nou un parell de cérvols travessen al meu davant. Quan creiem que ja estem a la seva alçada comencen els dubtes. Estic amb el Toni. És més amunt o més avall? La tenim per sobre. No ens semblava haver baixat, però els que passa a vegades quan es va a nivell.
La 7 s'ha de pujar pel dret de nou. No resulta difícil tret de l'esforç físic. No estava en la primera roca on l’havia buscat. Ha estat a la segona. De nou coincideixo amb el Toni. La 8 és a prop i ja encarem la part final de la cursa. Arribo a la pista i després un corriol gairebé  m'hi porta. Les dues últimes han estat ràpides. Més de 2 hores però ben satisfet. No he fet errades importants. Tan sols podria retallar 5 o 6 minuts. Malgrat tot el primer m'ha tret una hora i he quedat dels últims. Com corren pel mig dels boscos malgrat la infinitat de troncs que hi havia pel terra! 

dissabte, 5 d’agost de 2017

Revenja nocturna



Dissabte, 29 de juliol de 2017
The Wild Boar Night Experience
2-01-49  13 fites i 54 punts

Torno a la nocturna que organitza a finals de juliol l’amic Felip. Recordo molt bé la meva participació de l’any passat, una de les pitjors curses que he fet mai: mala estratègia, errors de principiant, ... No estic disposat a que es repeteixi. 

Ja amb el mapa a la mà estudio bé les possibles estratègies. Ben aviat em decanto per sortir per la zona Oest del mapa. Miro com enllaçar les fites, i cerco diferents alternatives per la tornada en funció del temps.

Sortim amb claror de dia. A un ritme pausat i sense errades enllaço les primeres fites amb claror de dia: 55, 33, 53 i 64. Fins aquí he anat força acompanyat. Ens hem anat dispersant i partir d’aquí ja serà més solitari, però no massa. Sortint de la 66 ja poso en marxa el frontal i en el corriol que mena a la 45 ja se’m fa fosc.

Per anar al següent objectiu, la 62, hi ha dues opcions. Totes dues amb prou desnivell. Opto per anar fins a la pista. Penso que una pista serà més fàcil que un corriol. Una parell de bones baixades em menen fins a la fita. Cal anar atent a no passar-se. Ja la tinc. Porto prop d’una hora de cursa i ja és el moment de prendre decisions per la segona part. Aprofito les pujades de retorn per la pista per mirar el mapa i pensar. 

A l’encreuament aniré fins la 46 que és a nivell, malgrat que tornarà a ser un cul-de-sac i ja en portaré tres amb aquesta (53, 62 i 46), però no trobo una alternativa millor. Deixo la pista per cercar la 46 i malgrat no anar massa segur, allà la tinc. Desfaig el camí i cap a la 35 ben ràpid. Queden menys de 30 minuts, ja vaig a contrarellotge. Aquests moments m’agraden. La 36 no suposa cap problema, però aquests corriols en que m’estic movent no em donen seguretat. Camí de la 31 hi ha moments que dubto d’estar en la bona direcció. Una corba del corriol i un camp obert em situen de nou en el lloc. La tinc una mica enrere. Allà està!

Els temps passa. Ben ràpid fins la 54, el retorn en lleugera pujada em costa. Em noto les cames. Ja he descartat la 41 que també tenia en els meus plans per si tenia més temps. La darrera serà la 34. La fito amb dos orientadors més. Vaig just de temps. Apresso el pas, però ja en els carrers del poble em faig una mica d’embolic. Finalment penalitzo per poc. M’ho he passat genial i he gaudit molt de la cursa. Sense penalització hauria guanyat dos llocs en la classificació!

Aquesta és la meva cursa 497. Cada cop més a prop de les 500 curses!

dilluns, 31 de juliol de 2017

Camí dels Maringes


Dilluns, 24 de juliol de 2017
9,5 km. 3-52 i 694 metres de desnivell positiu


Powered by Wikiloc
El Camí dels Maringes, és un dels tres camins que voregen Sant Llorenç del Munt per la seva vessant oriental. Dels tres és el que ho fa a una alçada més baixa. Conec de fa temps els altres dos, però d’aquest sempre n’havia sentit parlar malament: està molt malmès, hi ha moltes bardisses, és difícil de passar, .... Per aquest motiu encara no l’havia provat.
Deixo el cotxe al pàrquing del Camí dels Monjos i m’enfilo en direcció als Plecs del Llibre. En un lloc sense cap tipus de perill hi ha una creu ben visible i ben cuidada. Em pregunto el motiu. Suposo que està dedicada a algú que va morir en aquest lloc, però em quedo amb el dubte. 

M’enfilo fins el Gurugú (820 m.) i des d’allà fins el Coll del Mal Pas i agafo direcció a la Castellassa de Can Torres.
El Mal Pas són uns pocs metres molt estrets, no aptes per persones amb vertigen, però que amb compte i amb el terreny sec es poden passar sense cap tipus de perill. Al fons s’alça imponent la Castellassa de Can Torres que d’alguna manera presidirà en primer pla tota la ruta d’avui. La podré contemplar des de diferents indrets i a diferents distàncies. 
Aquest corriol mena fins ben bé a sota de la Castellassa. Abans de seguir el meu camí, la rodejo per sota. La puc tocar i admirar de ben a prop en tota la seva immensitat. 

Agafo un corriol marcat que rodeja el bolet, un monòlit petit però eixerit, i que em deixa a la Canal Gran on s’agafa ja el Camí dels Maringes. 
És un corriol molt feréstec que puja i baixa amb alguns trams força estrets i de mal caminar, però practicable. Es nota que s’ha fet alguna neteja de vegetació relativament recent. Quan la vegetació ho permet es tenen molt bones vistes de la Castellassa de Can Torres. La progressió és lenta deguda a la pròpia orografia del terreny. 

Es passa molt a prop de la Castellassa del Dalmau i, tan sols, una mica més endavant hi ha un corriol senyalat amb una fita que s’enfila amunt. Abandono aquí el Camí dels Maringes. Un altre dia ja l’acabaré de completar fins el final. Per aquest corriol força costerut vaig a buscar el camí de la Senyora.
Quina diferència! Aquest és un corriol planer i ben fressat. 


Ara ja vaig de tornada i tinc contínuament la Castellassa de Cant Torres i el Bolet al meu davant. 



Sense pèrdua possible arribo al tradicional camí dels Monjos. Aquí ja trobo gent. Fins ara ha estat una caminada del tot solitària.
Per acabar la volta abandono el camí tradicional i des del Pla d’Escorpins baixo per entremig del Cap de Mort i la Roca d’Esquirol que de forma molt directe em mena davant del Cavall Bernat. I ja des d’allà per pista i amb tranquil·litat fins el lloc on havia deixat el cotxe.
Es bon passeig per conèixer indrets diferents de la nostra muntanya. Ja tinc al cap un parell d’itineraris més per seguir explorant camins d’aquesta zona.

diumenge, 23 de juliol de 2017

Massa calor per córrer



Diumenge 18 de juny de 2017
Trail L’Ermita a Santa Cecília de Voltregà.
15,6 km. 2-30-37 a 9.38 x km. i 615 m. de desnivell
81 classificat de 83 arribats.

Quan em vaig inscriure no havia previst que aquell cap de setmana estaríem sota una onada de calor. Tenia ganes de provar-me en una cursa de muntanya exigent, però la previsió de molta calor em va canviar els plans. Vaig sortir al darrera de tot amb molta calma. El meu primer objectiu era fer dues hores, però amb el canvi de plans ja no ho tenia massa clar. Són 15 km. i 800 metres de desnivell, la major part per corriol. El recorregut el conec de quan vaig fer el sender de petit recorregut delVoltreganès fa uns anys, encara que avui el fem en sentit contrari, i no el fem complert.

Els dos primers kms. són força planers i serveixen per agafar una mica de ritme, però ben aviat ja ens comencem a enfilar, primer per pista on encara es pot córrer i després per corriol on ja toca caminar. Aquí ja em quedo completament sol. Darrera només porto una parella amb la que coincidirem en els avituallaments: quan jo marxo, ells arriben.
Faig el primer cim d’avui (ermita de Santa Perpetua) amb 36 minuts de cursa. 

Una mica d’aigua i m’endinso per un corriol ombrívol de bon baixar. Passo els primers 5 kms. amb 45 minuts. Aprofito la baixada per córrer, però sense apurar massa. La baixada acaba en el segon avituallament quan tot just porto 1 hora de cursa. 

Toca pujar de nou per corriols la major part d’ells en zona d’ombra que s’agraeix, però que no em permeten córrer massa, excepte en les parts que planegen. Vaig fent, però la calor em fa ser prudent i lent. Tenim molta sort que part important de la cursa es desenvolupa a l’ombra. Passo el km 10 amb 1-39. Definitivament s’allunyen les 2 hores de cursa inicialment prevista. Ara l’objectiu ja només és acabar.
Darrer cim i avituallament a Sant Martí Xic, lloc emblemàtic de la comarca. 

La primera part de la baixada és força tècnica i lenta. Per tant no em serveix per recuperar temps fins que no arribo a la pista. Ara si que ja entro en el darrer tram de cursa. Temia que seria una pista sota un sol i calor de justícia, però no és així. La calor no me l’estalvio, però hi ha molts trams a l’ombra. Em poso com objectiu baixar de 2-30. El ritme és bo encara que no és per tirar coets.
Al final em quedo a prop: 2-30-37, però la cursa se’n va fins els 15,6 i no els 15 que deia l’organització. Al cap d’una estona arriben la parella que portava al darrera. Bon avituallament i bon ambient final, remullada i cap a casa. Em falta millorar el ritme de cursa i les pujades. Sóc massa lent pujant. 

Amb aquesta cursa sumo 495 curses, a 5 d’un número rodó que fa patxoca: 500 curses.